Noms de carrers

El dissabte, es va celebrar l’acte oficial d’inauguració dels carrers del nou barri del camp dels Socs. Espero que amb els anys, el nom popular guanyi la partida a l’oficial i la gent recordi el sector on es trobava instal·lada la trituradora de socs de Torraspapel, enlloc del nom oficial de can Renoc que es refereix a una casa situada a l’altra banda de la riera Xuncla, avui també desapareguda.
La benvinguda a un nou barri és motiu de festa i així ho va entendre el Consistori, que va preparar un acte popular amb espectacle de màgia i xocolatada oferta per voluntaris de l’Associació de Veïns de Sarrià de Dalt, veïna del nou barri. Com que els noms dels carrers porten noms d’altres municipis amb activitat paperera, es va convidar als alcaldes dels pobles de Flaçà, Sant Joan les Fonts, Capellades, la Riba i Gelida a un acte oficial amb la visita pels carrers amb el nom dels pobles.

La idea de posar aquests noms ve de lluny. Després de l’èxit de les 1es jornades del Paper, amb l’agermanament amb Capellades, l’Ajuntament va pensar en convidar a d’altres municipis paperers per cada jornada. Com que no es podia continuar amb la idea de l’agermanament, per poc operatiu i costós, es va començar amb un projecte europeu anomenat Paperex, on es trobarien tots els municipis amb problemàtiques similars. Varem comptar amb l’ajut de la UdG, de l’àrea de promoció econòmica de Tolosa, la de la comarca italiana de Lucca, i el nostre entusiasme. El projecte no va trobar l’acolliment, vull dir el suport pressupostari necessari i des de l’Ajuntament es va desestimar el projecte, però es va continuar convidant als municipis a participar de la festa del paper. Menys Gelida, tots han estat un any o altre municipi convidat.

Vaig escoltar els parlaments dels representants municipals i, en particular, vaig notar un deix de preocupació en l’alcalde de Flaçà, seu de l’empresa Aconda Paper, que està travessant per dificultats importants. Aquest any serà un punt d’inflexió per moltes empreses papereres, ja que la pujada dels preus energètics suposarà una factura inassumible per alguna d’elles. El regidor de Sant Joan les Fonts també es va mostrar preocupat per la dependència econòmica d’una sola empresa, una de les factories de Torraspapel, amb major raó quan només fa un parell d’anys varen tancar l’empresa Pere Vila (l’antic molí d’en Coca) i Ecocartró de Xavier Sala. Els pobles de l’Anoia també tenen els seus alts i baixos, però a Gelida, on hi ha la fàbrica de l’empresa Guarro Casas, els Guarro ja no tenen res a veure i qui mana és la multinacional Arjo Wiggins.

La presentació va anar a càrrec del regidor de Promoció Econòmica, Lluís Aymerich. Com ja es habitual, no va fer cap referència a que el barri s’havia batejat l’any 2006, quan es varen iniciar les obres d’urbanització, sinó que semblava tot era obra d’aquest equip de govern. El més divertit, és que en aquell ple, la proposta del grup municipal de CiU que encapçala, va demanar es posessin noms d’arbres: carrer del pollancre, carrer del pi, carrer del roure, etc. Gags de la política.
Poc després vaig marxar. El barri és tranquil, ara que encara no està gaire habitat. Vaig recordar que encara s’ha de donar nom a la Plaça dels Horts, i l’espai enjardinat entre les cases aparellades, prou es podria anomenar Plaça dels Socs, en record de l’antiga activitat industrial. També em vaig apuntar de preguntar com es troba el projecte de la font d’aigua calenta que brollava del pou que Torraspapel havia perforat, un compromís que havien adquirit el promotor i l’arquitecte Pere Fina.

En una reunió distesa amb amics de la revista, va sortir la polèmica que Lluís Ma. de Puig havia provocat en la seva conferència sobre la Guerra del Francès a l’Arxiu Històric de Girona, quan va proposar canviar els noms dels carrers Álvarez de Castro i General Mendoza, per d’altres de persones que no haguessin causat tant dolor a la població gironina. A Sarrià de Ter, en època franquista, l’actual Avinguda de França s’anomenava Heroinas de Santa Bárbara (així , en castellà) i, en annexionar-nos a Girona, es va canviar per Avenida de Francia, ja que les heroïnes es trobaven per Girona en algun carrer. Després, com aquell qui no vol la cosa, ens varem adonar que aquest carrer comença a Girona, al barri de Sant Ponç i a Sarrià de Ter continua la numeració, com si es tractés d’un cordó umbilical que ens lliga amb la capital, d’una dependència intangible, tant o més forta que el trajecte de la línia 6.
A l’alçada de l’Hospital Trueta, la rotonda s’anomena Vila de Perpinyà. No sé quan va ser, però també fa temps havíem comentat que les rotondes de Sarrià de Ter de l’Avinguda de França també es podrien batejar amb noms de ciutats franceses: Grenoble, Lió, París... En Josep Ma. Palomeras, en veure que cada cop ens acostàvem més cap al nord, va sentenciar: i la de Sant Julià, Eurodisney!.