dissabte, 21 de juny de 2008

L'Informe Econòmic d'Esade i en Xavier Mena



L’escola de negocis d’Esade ha publicat un informe econòmic elaborat pels professors del departament d’economia Fernando C.Ballabriga i F.Xavier Mena. La premsa econòmica se’n ha fet ressò i n’ha elogiat l’oportunitat i el treball de síntesis de totes les variables que serveixen per explicar l’actual crisi econòmica. En una primera part s’analitza “l’estafa” de les subprime americanes, com els EEUU han contaminat tot el món financer amb la titularització d’unes hipoteques d’alt risc que varen vendre avalades per les agències de rating i les asseguradores americanes, donant falsa cobertura a uns deutes que no es podien retornar. Els gràfics de com el risc de la banca i d’entitats americanes que varen concedir crèdits a famílies insolvents, va contaminar a tot el sistema financer, són per la seva senzillesa, molt eloqüents.

Examinen també l’economia de la zona euro, la manca de liquidesa de la banca i la fugida dels fons d’inversió cap als mercats de futurs i derivats, detraient encara més liquidesa del sistema interbancari, en un moment especialment crític. El Banc Central Europeu es torna a plantejar si pujar els tipus d’interès per aturar la inflació, que està mantenint en el 4%, sense massa convenciment. En alguns països com Espanya plana el perill de l’estangflació, és a dir inflació elevada sense creixement econòmic, el pitjor dels escenaris macroeconòmics.

Si bé la crisi financera derivada de l’economia americana ja porta gairebé un any cuejant, ara ha explotat la bombolla immobiliària espanyola, en part per la manca de liquidesa del sistema financer i en part per motius propis, l’excés d’habitatges construït. Val a dir que s’hi ha de sumar tres factors més: la nova llei del sòl, el nou codi tècnic d’edificació i la nova llei d’IRPF. Des del 2006 que no es sol•liciten més llicències d’edificació i per tant ara assistim a una desacceleració, buscada pel govern espanyol. S’ha volgut refredar l’economia i hem agafat una neumonia, degut al virus americà.
Per sort, les hipoteques a particulars d’Espanya no tenen la gravetat de les americanes, i la previsió del Banc d’Espanya d’obligar a la banca dotar una reserva anticíclica ha garantit la solvència de la banca espanyola i està aixecant les precaucions del sistema interbancari internacional. La crisi de liquidesa, pròpia del sector financer espanyol es deu també al dèficit exterior comercial que passa factura, i que ara ja és del 10% del PIB. És a dir, necessitem finançament exterior ja que no hi ha prou estalvi interior per cobrir la demanda d’inversió.

En la pàgina on s’analitzen les perspectives pel 2008 i 2009, es preveu un creixement per sota del 2% del PIB, la crisi del model actual basat en el consum i la construcció, la destrucció de llocs de treball que faran apujar la taxa d’atur al 10%, una caiguda dels valors immobiliaris d’entre el 20% i el 30%, tensions inflacionistes derivades dels mercats de matèries primes i d’una política monetària expansiva, inestabilitat financera fins a finals del 2008, i no es preveu una recuperació de l’activitat econòmica fins la segona meitat del 2009. Tot això amb una probabilitat del 50%. Hi ha per tant un escenari més optimista i un altre de més pessimista.

En F. Xavier Mena va ser company de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, de la promoció 1975-1980. Amb l'Enric Ripoll, també de Sabadell, ara directiu de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), eren dels alumnes més brillants. En Xavier va obtenir la plaça de professor d'economia a l’escola d’Esade, una talaia privilegiada per observar l’actualitat econòmica. Escriu a La Vanguardia i sol ser entrevistat per TV3, quan es demana una opinió rellevant en temes econòmics. Vist l’anàlisi de la situació econòmica actual no tinc cap dubte que és un dels economistes més prestigiosos del país, i que supera als que varen ser els nostres professors, en Fabià Estapé, en Joan Hortalà, l’Alfred Pastor i en Joan Tugores.