Sobre qui escriu i qui signa

Des d'aquesta setmana, a Sarrià de Ter, comptem amb dos noves lectures d’interès municipal, el número 64 de la revista Parlem de Sarrià i el 16 del Relleu, el butlletí informatiu d’esquerra. A la revista sol haver una secció dedicada a opinió, on s’expressen els grup polítics municipals, fins ara utilitzada per l’oposició. En aquest número, el grup d’ERC (o d’esquerra, si fem cas de la força del logo que ha esbandit la R de republicana i la C de Catalunya), parla de la gestió del grup municipal des de fa un any. El signa Esther Portilla, la presidenta de la secció local, la qual també signa un altre article sobre Comerç i Consum com a presidenta de l’Associació de Comerciants de Sarrià de Ter. L’estil dels dos escrits és ben diferent; en el segon parla amb claredat de com augmentar la facturació, com cuidar el negoci com vendre i com vendre’s. Es nota que entén i estima el seu negoci i vol millorar, des de l’associació, el comerç del poble.

El primer article, en el sentit estrictament literari, és ben diferent. Parla de la política municipal del grup d’esquerra, de feina feta o que s’atribueixen, de la que faran, o de la que estant negociant. En fi, fa un repàs a tot un any de gestió de l’equip de govern. El problema és que no és ella qui l’ha escrit, sinó l’alcalde. En Roger Torrent fa molt temps que escriu, si fa no fa les mateixes coses, el mateix missatge i, el seu estil, les seves frases, girs i crosses dialectals són també ben conegudes. Per què l’alcalde no ha signat aquest article i l’ha delegat a la presidenta de la secció local d’esquerra?. Potser per què sent alcalde no s’hauria de posar tantes medalles, esperar que sigui la gent qui aprovi la seva gestió i ser més prudent en fer algunes promeses.

A mi m’agradaria que l’alcalde parlés en profunditat d’algun dels temes municipals que ens preocupen. I dic, l’alcalde de Sarrià de Ter, és a dir l’alcalde de tots, no el polític d’esquerra, i molt menys algú que ni tant sols forma part de l’equip de govern.

El butlletí el Relleu és un especial dedicat al regidor de Serveis Públics i Participació Ciutadana, Raimon Cros. Pel que sembla, abans que ell entrés a formar part del govern municipal, aquest poble era un desori. Per sort, l’alcalde Nicolás Pichardo li va deixar els contractes ben lligats de manera que no podrà fer gaires experiments, que les finances municipals no són per capriciosos. Això de la neteja pública, és una percepció que deu anar per barris. Encara avui he vist els graffitis a la Cooperativa, a l’escola bressol, al CAP, a l’iglú. Al carrer Josep Flores no hi ha la tanca de la finca privada que s’ha sol•licitat des de fa un any i les herbes de la vorera m’arriben a la cintura. Els voltants dels contenidors del carrer Josep Pallach estan plens de totxos i vidres i alguns desperfectes que han causat alguns incívics aquesta revetlla es resoldran quan es pugui, no en tinc cap dubte. Aquesta feina és diària, constant i no val a badar, si res més no, a ser tant autocomplaent. Sarrià és un poble força net, comparat amb Girona, per exemple, i força brut, comparat amb qualsevol poble francès. Però no d’ara, sinó de fa temps.

Tampoc ningú signa l’entrevista, però és evident que el regidor Raimon Cros s’ha fet i contestat les preguntes. Com els pessics, els retalls amb què contesta el butlletí del PSC o un dels blogs amb què en Roger Casero li va dir “vocero”. Diu el pessic: “de fet sempre he pensat que en un ajuntament, l’oposició ha de col•laborar de forma independent, amb els petits matisos o diguem-li “errors” i ajudar al govern a millorar”. En això estarem d’acord, només que el qualificatiu, si és petit o gran l’ha de posat l’administrat, l’afectat per l’error, no l’administrador.
Per acabar, recordar que quan es parla en primera persona, l’article s’ha de signar.