Amb aquest títol, l’activista Maria Lloveras, de Gent del Ter, va oferir una xerrada al Centre Excursionista de Banyoles el dissabte 7 de juny, dins dels actes de la fira Econatur, del Medi ambient de Banyoles i el pla de l’Estany. En una primera part es va passar el curtmetratge d’Antoni Varés “El ter abans dels pantans”, presentat per l’Albina Varés, un film de l’aiguat de l’any 1940 a Girona, amb moltes imatges de Pedret, des on es veia la força i embranzida del riu Ter alliberat de restriccions. A Sarrià de Ter, una mica més avall de les imatges que vàrem poder veure, l’aigua va passar per sobre el nou pont, acabat de construir per soldats presoners republicans sota les ordres de l’exèrcit franquista.
La Maria, abans d’iniciar el debat, va repartir “el manifest pel decreixement a la conca del ter”. Aquest manifest o la manca de consens del mateix, ha estat polèmic i avui, en la manifestació de Girona, Gent del Ter, adscrits a la Plataforma d’Oposició als Transvasaments, no hi eren presents. És curiós, però ni en un tema tant punyent, tant evident, ens posem d’acord. Aquesta plataforma demana, no sols el manteniment del cabal ecològic, sinó limitar el creixement urbanístic per sota la càrrega del territori i evitar cap transvasament, ni del Roine, ni de cap altra conca. És a dir, aplicar la filosofia de la nova cultura de l’aigua, amb una bona gestió dels recursos hídrics i de les infraestructures actuals i paralitzar totes les grans infraestructures en obres, com les noves canonades de la Costa Brava i del Maresme.
A priori, la música sona bé, però ja sabem que el decreixement és gairebé impossible i fins ara els que ho han defensat i se’n han sortit han estat els membres de la Plataforma de Defensa de l’Ebre, que han evitat derivar aigua cap a l’àrea metropolitana de Barcelona, mentre estem veient que per defensar l’Ebre, han eixugat el Ter. Segurament tenen raó, però també en tenen els que defensen la interconnexió de xarxes, o com diu en Joan Vila , l’aigua es de la conca i s’ha de retornar una vegada utilitzada i depurada. Serà apta per usos industrials, agrícoles i per reomplir els aqüífers, i amb la depuració terciaria fins i tot per usos domèstics.
El que tothom sap és que el Ter pateix un espoli hídric i de renda descarat, ja que no es compleix ni la llei de 1959, ni la normativa de la Generalitat establerta en el pla de cabals de manteniment de 2006. En aquests moments, una vegada s’ha aixecat el decret de sequera el qual permet omplir les piscines a l’àrea metropolitana de Barcelona, l’aigua es reté als pantans de Sau i Susqueda i des del Pasteral es desvia a la canonada que alimenta Barcelona i Girona. El riu Ter, a l’alçada de la Cellera del Ter només porta un cabal mitjà de 1,7m3/s, metre que el cabal mínim ecològic marcat per la Generalitat pel mes de juny és de 3,7 m3/s.
El grup de la Cellera ha estat molt sorollós i reivindicatiu en la manifestació d’avui a Girona.
A la mateixa conferència del Centre Excursionista de Banyoles, hi va assistir la Susanna Abella, de la Plataforma de Defensa de l’Ebre. En el debat, va quedar clar que si no s’ha fet bona gestió de les infraestructures és perquè l’aigua del Ter ha estat sempre gratuïta, amb casos tan flagrants com la canonada de Badalona que perd aigua a cabassos. Mentre, quan a l’Ebre es parlava de cessions de drets dels pagesos, sempre era amb contraprestacions econòmiques. És a dir, a les Terres de l’Ebre de negociar n’han après, i per aquí Girona, amb el vosaltres rai ja mengem, i als pagesos del Baix Ter ni un duro per millorar els regs.
Un detall sobre la manifestació d’avui. Hi havia molta gent dels pobles dels marges del Ter. De Girona poqueta, cares conegudes de les manifestacions a favor de Núria Pòrtulas, alguns polítics i poc més. De Sarrià de Ter, una trentena, amb pancarta. Tampoc massa colla, no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada