Aquest final de juny veurem abonada en la nòmina 200 euros, la meitat de la nova deducció fiscal per l’IRPF del 2008, una de les mesures previstes pel govern espanyol en el RDL 2/08 per l’impuls de l’economia. La devolució de 400 euros es fa en concepte de deducció de la quota líquida, per tant , no computarà com a més renda, sinó com una nova deducció. En un principi s’abonaran 200 euros en les nòmines extra d’estiu i de juny i la resta, s'abonarà proporcionalment en el semestre següent, inclosa la nòmina extra de nadal. Aquesta deducció afavorirà tothom qui treballa per compte aliena i percep una nòmina amb retenció (hi ha persones les quals, per circumstàncies personals i familiars, no tenen retenció) , als pensionistes ( el mateix, si tenen suficient retenció) , i als que treballen per compte propi i fan ingressos a compte de l’IRPF trimestrals.
No en tots els casos es podrà aplicar la totalitat de la deducció, per tant, sentirem veus queixant-se. La mesura va encaminada a injectar diners a l’economia, bàsicament pel consum, basant-se que en els anys de bonança hi va haver superàvit fiscal. Una cosa és que hi hagi un excés de tributació en les rendes del treball i una altra que hi hagi superàvit fiscal. Entenc que en el primer cas ha estat així, és a dir, la tributació pel treball ha estat massa alta, en comparació a les exempcions per plusvàlues que es varen gaudir durant l’època d’Aznar, abans que es canviés la llei de l’IRPF. Ara bé si ha existit superàvit fiscal és per manca d’inversió, ja que són conegudes les mancances de les comunitats autònomes (en especial Catalunya) en temes d’educació i de salut, així com les mancances per inversió dels ajuntaments. O sigui que si l’Estat ha tingut superàvit és perquè ha estat garrepa i no ha redistribuït adequadament el seus majors ingressos.
Es correcte repartir ara, via deducció fiscal, 400 euros per càpita?. Hi ha opinions per tots els gustos. El mateix informe econòmic d’Esade parla de dilapidació del superàvit fiscal i que serà inoperant, de forma que traurà capacitat de maniobra en l’actual crisi.
Es tracta d’una promesa electoral, del tipus que s’ha fet als EEUU per revifar l’economia. Els dos models, l’americà i l’europeu són diferents. La Reserva Federal americana manté el tipus del diner baix per afavorir la inversió, ja que la Reserva té l’obligació d’afavorir la creació de llocs de treball. En canvi el Banc Central Europeu manté els tipus del diner alt, ja que el seu mandat contempla només el control de la inflació. Una injecció de diner en el sistema, tal com es farà a Espanya suposa incentivar el consum i per tant la inflació, en contra de les directrius del BCE, però en sintonia amb els EEUU, que consideren que el consum és motor de l’economia.
Jo no em defineixo, ni a favor ni en contra. Em sap greu que no s’hagi distribuït als ajuntaments diners per més inversió ( per millores puntuals, com per exemple l’adequació de les voreres per les persones amb mobilitat reduïda), però també entenc l’efecte psicològic que una mesura com aquesta produirà en la població, el que anomeno efecte placebo. Probablement, aquesta quantitat generarà una compra superior en alguns casos, però en d’altres anirà a reduir el deute de la targeta de crèdit.
El millor és fer una mini enquesta en el teu entorn de treball. Moltes dones, incrèdules fins ara, preveuen estalviar-los o bé pels llibres dels fills del setembre, o bé per les vacances. Això els primers 200 €, els demés, repartits cada mes seran irrellevants. Els homes no saben ni contesten, i ho deleguen en la seva parella, pel que sembla qui millor coneix l’economia familiar. Ara, és evident que algú caurà en la trampa de Media-Markt. He vist anunciat en un apartat que anomenen "el Ministeri del Gustàs", un dispensador de cervesa per 299€, com una possible inversió. Això si és malversació!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada