diumenge, 8 de juny del 2008

Sortida a la riera Xuncla



La Iolanda, marcant



El grup de noies dalt del volcà de can Guilana. En Jordi fa la foto.

El dissabte, l’associació Hàbitats va organitzar una jornada de neteja dels rius a tot Catalunya. Sota el lema del Fem dissabte! molts municipis amb grups de treball col•laboradors del Projecte Rius es varen implicar en la neteja dels espais fluvials. Aquesta és una de les mostres de la vitalitat del teixit associatiu del país, ja que són centenars els voluntaris que cada any participen en la recollida de mostres per mesurar la qualitat de l’aigua dels rius ( o dels trams) que han apadrinat, i per inspeccionar l’estat dels rius.

Temps enrera, des de la revista Parlem de Sarrià havíem apadrinat el tram del riu Ter darrera de can Salvatella. Els anys en què el vàrem mesurar tot era molt constant, la qualitat de l’aigua del riu no variava gaire, res a veure amb les sorpreses que ens hauríem trobat ara. Amb l’Ivan Bustamante de guia vam aprendre a conèixer el bosc de ribera, els invertebrats, i també ens vàrem fixar en la colònia de corbs marins que niava en un arbre a la riba del riu. D’aquell apropament al riu va néixer una altra proposta molt més engrescadora: obrir les rutes de la riera Xuncla, un dels afluents del riu Ter, un espai on es localitzen 4 molins fariners. Hem passat molts diumenges, gent de la revista i del grup muntanya, estesant, marcant, caminant amunt i avall de la riera per trobar el camí més idoni.

Des que em va arribar la informació del fem dissabte! vaig anar al darrera de preparar una sortida per la riera. El dissabte no hi va haver quòrum i, a més, l’Ivan tenia feina a les deveses de Salt, on si es programava la festa, però pel diumenge ja érem una colla per marcar la segona anella de la Ruta dels Molins. La primera anella, la que passa gairebé sencera pel terme de Sarrià de Ter, pels molins de can Tomàs i d'en Xuncla està força senyalada i fressada, però aquesta segona ruta és molt perdedora. Els de Sant Gregori han estat més atrevits, sense gairebé marques l’Enric Bisbe la va posar en una guia i a veure quan trigues a perdre’t!. El bosc d’aquesta vall és espès, amb molta vegetació i de no tenir clares les coordenades, dones més voltes que un molí de vent. El dia ha estat esplèndid, la riera porta molta aigua i la vegetació és exuberant. Hem recollit bolets, espàrrecs, flors i maduixes de bosc.

Com a novetat hem trobat un rètol a l’alçada del molí d’en Pérez del Consell Comarcal del Gironès Estaria bé que s’acabés el projecte iniciat fa temps de senyalitzar totes les tres rutes. També ens hem fixat que el volcà de can Guilana ha estat remenat, com si part de les pedres basàltiques s’haguessin escampat per eixamplar la base.
Avui hem marcat i hem anat senyalant els llocs on trobem runa i deixalles. Caldrà una altra sortida per treure tot el material. No deixa de ser estrany veure on la gent tira, no només la runa sinó també sofàs, cotxes, electrodomèstics... A la foto podeu veure una cuina que es troba dins del riu Ter, a tocar la resclosa. El fem dissabte o fem diumenge dels grups de voluntaris fa falta.




una cuina dins la llera del riu, a Sarrià de Ter