dissabte, 19 de juliol de 2008

La nova oficina de Caixa empreses a Girona



A la imatge, d'esquerra a dreta, Manuel Romera, director territorial de la Caixa a Catalunya; Lina Gummà, directora del centre de Girona; Domènec Espadalé, president de la Cambra de Girona; i Rafael Garcia, delegat de La Caixa a Girona.

El divendres vaig assistir a la inauguració de la nova oficina de La Caixa al carrer Santa Clara. No es troba a peu de carrer, sinó en el primer pis de l’enorme edifici de l’entitat, el qual fou reformat l’any 1925 per l’arquitecte Rafael Masó per ubicar-hi les dependències de la Caixa de Pensions i l’ Institut de la Dona que Treballa.
La nova oficina és una més de les especialitzades en empresa que té La Caixa, les que concentren l’activitat financera de les empreses que facturen entre 10 i 200 milions d’euros. Per sota de deu milions, La Caixa te una extensa xarxa d’oficines arreu del territori, i per sobre els 200, la Caixa Corporativa.

Des que les entitats financeres han emprès el camí d’especialitzar les oficines, m’han facilitat la feina. D’entrada els interlocutors són persones molt formades, parlem el mateix llenguatge financer- econòmic, tenen més atribucions que els directors de sucursals, coneixen les operatives complicades de les transaccions internacionals i per tant, tot és més planer.
La nova oficina del centre d’empreses de La Caixa, té a més una peculiaritat: la dirigeix una dona, la Catalina Gummà, la Lina. En aquest nivell em penso que és la primera a Girona. La seva feina a l’entitat, ocupant d’altres càrrecs directius , l’anterior com a cap de zona, l’han fet sobradament mereixedora del càrrec. Compta a més amb un equip directiu de 9 persones, moltes d’elles també dones, molt qualificades.

En les reunions del programa “àgora per a directives” que impulsa la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball del Departament de Treball, preocupa la poca presència de la dona en llocs de direcció i sobretot en les organitzacions empresarials.
El programa pretén potenciar el lideratge i l’apoderament de les dones, per assumir càrrecs de responsabilitat, vol crear una xarxa de dones directives a Catalunya que serveixi de referent a d’altres dones i pretén facilitar l’ intercanvi d’experiències entre les dones, dins de l’àmbit directiu.
Tot i que ens sembla que les dones estem donant passos de formiga i que la nostra feina no està prou reconeguda, o no es “visualitza” prou, una petita notícia com la d’aquesta inauguració ens referma en el convenciment, que amb el temps, les dones aniran assumint el lloc que ens pertoca pels nostres coneixements. Hi ha sectors on la dona predomina, pel fet d’haver accedit a la feina mitjançant oposicions (judicatura, administració pública, ensenyament,) i d’altres per ser llocs tradicionalment femenins, com la sanitat. Darrerament, les dones estan ocupant molts llocs a les empreses d’auditoria, i les del sector financer, la tradicional banca. És molt comú trobar una dona com a subdirectora d’oficina o gestora d’empresa, i, espero que amb el temps també serà comú que sigui la directora de l’oficina.

Podríem dir que a la inauguració hi havia una munió de clients, els temps que corren aconsellen estar bé amb la banca, i també representants del món econòmic gironí, com podeu veure a la foto en Domènec Espadalè, president de la Cambra de Comerç de Girona.
El director territorial de La Caixa a Catalunya, Manuel Romera, va fer un discurs esperançador -tots tenim la por al cos per com la suspensió de pagaments de Martinsa afectarà al sistema financer espanyol-, i va venir a dir que La Caixa creu en les empreses i finançarà “els projectes viables”. Ho va repetir dues o tres vegades això de “projectes viables”....Les empreses sempre esperem que les noves inversions, el llançament de nous productes, o l’obertura de nous mercats ho siguin de viables, però no sempre ens en sortim, per què tota inversió té risc. Potser el que volia dir, és que finançaran els projectes d’empreses solvents, o amb garanties suficients. Vés a saber. M’hauria agradat que els projectes de les grans constructores que ara fan figa, s’haguessin mirat amb la lupa, o amb les reserves amb que sempre ens han tractat a les pimes, però ara ja fan tard. I en tenim per deu anys.
Mentre, saludem a la nova directora de l’oficina, a tots els seus col•laboradors i col•laboradores, i que cada dia, la presència de la dona en llocs de direcció vagi a més. No sé si la Lina està al cas que ocupa una planta que abans havia estat de l’ Institut de la dona que Treballa. Bon senyal.