dissabte, 19 de juliol de 2008

La placeta de la Font








Imatges de la presentació de l'AV de Sarrià de Baix el 6 de juny

Tota la meva joventut ha girat al voltant d’aquesta placeta. La casa on vaig néixer hi és a tocar, i era el lloc on jugàvem i ens distrèiem de joves. La placeta tenia aleshores un pou central, amb una roda que servia per fer anar la “bomba”, per pouar l’aigua. S’havia construït sent alcalde Patllari Casadevall, i estava envoltada de plàtans i de bancs de pedra amb respatller, com els que encara queden a la plaça de la Independència de Girona, on ens enfilàvem per parlar de tot i de tothom. Alguns cotxes passaven, tot fent drecera, per la placeta per anar al carrer Firal.

Cap a 1975, en època d’en Marti Ballada, la placeta es va reurbanitzar. Els frondosos plàtans varen deixar pas als til•lers, per fi ja crescuts, i la bomba a una font de pedra nummulítica, que havia sortit de la pedrera on treballava l’Agustí Vila, l’autor de l’escultura d’en Cinto i la Maria de la plaça dels Gegants. Es va tancar el pas per anar al carrer Firal i així la placeta va guanyar amplitud. Els panots, blancs i vermells, els va col•locar en Vicenç, el paleta que havia treballat amb en For-Bru i que després va entrar a la brigada de l’Ajuntament. El disseny de la placeta era de l’arquitecte Marius Soler i de l’aparellador Jaume Camps.

Amb els anys, a la placeta li han nascut andròmines, sobretot una plataforma d’obra que on s'encabiren jocs infantils i que ara no serveix per res, sinó per entrebancar-s’hi. Fa un parell d’anys es varen canviar els bancs verds, ja molt malmesos, per uns de nous i es va col•locar una nova zona de jocs al bell mig de la plaça. També, es va connectar la font a la xarxa pública i així fou quan li va néixer una motxilla amb el comptador de l’aigua. No fa gaire, la brigada ha fet una barana per accedir al Coro, ja que l’arquitecte no va pensar que els esglaons de l’entrada no eren de bon pujar per la gent gran.

A l’Ajuntament hi ha un altre projecte de reforma de la placeta. Espero tinguin seny i no tallin els arbres, amb el que ha costat veure’ls créixer. Bé, si volen treure el baladre, quan vulguin, que les flors són tòxiques i estan a l’abast de la mainada. Si fos per mi, l’arreglaria, però sense modificar-la massa: canviaria el paviment, ja que quan plou, rellisca, trauria la plataforma i reubicaria els jocs infantils, per deixar un espai prou ample per fer una rotllana si convé ballar sardanes, i arreglaria definitivament l’accés al Coro amb un pendent i baranes, però deixaria la font de pedra i els parterres. Ja veurem quan arribi el moment com queda el projecte, que ja se sap que això es pot modificar al gust de qui mana...

La placeta sempre ha tingut molta acceptació popular. Des de primera hora del matí hi ha pares, avis i infants jugant, i des que s’ha inaugurat el Coro, el tragí és constant. També hi té molt a veure el moviment de les botigues de barri, la fleca, el comerç de queviures, la fusteria i el negoci de spa, que ha pres el nom del lloc amb enginy Placete verd. És ara, les tardes d’estiu, quan la placeta fa el zenit, amb una bona colla de veïns i veïnes que s’hi assenten a parar la fresca i xerrar.

La nova Associació de Veïns de Sarrià de Baix va tenir la bona pensada de fer la seva presentació i captació de socis a la placeta, el sis de juny, amb un berenar de coques casolanes. Hi ha moltes cares noves a l’associació, gent jove amb ganes de dinamitzar el barri. De moment el diumenge portaran el servei de bar del festival Emergent que per primera vegada es fa a Sarrià de Ter i que promou el Consell Comarcal del Gironès. Començarà a les set, quan el sol va de baixa, música mediterrània, cançó d’autor, mim, jocs malabars...serà distret i l’estrena de la nova associació.