dijous, 10 de juliol de 2008

La síndria refrescant



El dissabte vaig comprar un tros de síndria vermella, tacada de pipes negres. La Pilar, la meva veïna i botiguera de referència, me la va recomanar per davant de la síndria transgènica sense pipes, una modalitat més moderna, suposo que més pràctica, però com que en això de comprar menjar sóc clàssica, em vaig decantar per la més tradicional.

A fe que era bona, sucosa, dolça i es desfeia a la boca. A l’estiu sempre en compro, ja que una bona tallada de síndria fa passar la set, i la glucosa i minerals que aporta compensen la pèrdua d’aigua per la suor. La síndria i el meló són sinònim d’ estiu, quan et venen ganes de mandrejar per la tarda , de no sortir de casa fins que el sol s’ha amagat o l’asfalt deixa de cremar.

L’any 2003, quan a França va haver l’onada de calor, recordo que els francesos varen “descobrir” la síndria. Un comerciant espavilat va fletar un tren frigorífic des de l’intermodal del Voló, fins a París, des on va anar a parar a tots els marchés de la capital. La notícia em va cridar l’atenció pel fet que les síndries havien fet el trajecte des d’Andalusia fins al Voló en camions frigorífic, suposo perquè a Espanya no deu funcionar això del tren frigorífic. Són coses del transport ferroviari, que aquí, en comparació a Europa estem a les beceroles.

De notícies sobre les síndries en surten de tant en quant. Al Japó en varen cultivar una de quadrada, la qual cosa en facilitava l’emmagatzematge, però la més recent ha estat la que sortia el diumenge al diari el Punt, en l’apartat de les claus del món que en Josep Martinoy , titulava “ la síndria, afrodisíaca”. El periodista comentava que els científics de la Universitat A&M de Texas havien comprovat que el contingut de citrul•lina de la síndria, una substància vasodilatadora, podia causar el mateix efecte que els coneguts fàrmacs Viagra, Cialis i Levitra, receptats per prevenir la disfunció erèctil. De cop vaig fer un bot i vaig pensar que d’aquí a poc hi haurà una gran escassetat de síndries, o que pujaran el seu preu enormement i que havia de guardar les pipes negres per plantar-ne a l’hort, que ja se sap que quan els americans fan un descobriment, esgoten les reserves mundials.

Clar que per els que estem acostumats a rebre l’spam d’aquests fàrmacs, només ens faltarà que hi afegeixin el preu de la síndria al mercat de futurs de matèries primes de Chicago. Res, a partir d’ara a plantar síndries que les vendrem a preu d’or.

1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

Res cpom la síndria tradicional, amb pepites i tot, que formen part de la litúrgia de menjar-se-la