Romanyà de la Selva, el locus amoenus de Mercè Rodoreda

L'actriu Geòrgia Bonell al mirador de les Mirandes des d'on es veu tota la Vall d'Aro


L'església de Romanyà de la Selva

El Consorci de les Gavarres i l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro han organitzat un itinerari literari per Romanyà de la Selva, seguint els llocs on l’escriptora Mercè Rodoreda va viure els seus darrers anys, després de retornar del seu exili a França i Suïssa.

Mercè Rodoreda es va instal•lar a Romanyà l’any 1973 amb la seva amiga Carme Manrubia, la qual també buscava un recer a la muntanya. Mentre es construïa el xalet El Senyal, s’hostatjaren al Refugi, el lloc on s’inicia la lectura dramatitzada que l’actriu Geòrgia Bonell fa a les visites guiades. Al Senyal, Mercè Rodoreda hi va viure almenys sis anys, i després es traslladà a un xalet situat una mica més amunt de la mateixa finca. Tot l’ indret respira un cert aire de misteri, tant pel que fa a la tria del lloc, un espai privilegiat al cor de les Gavarres, amb una magnífica vista de la vall d’Aro des del mirador de les Mirandes, com per la influència que va exercir en la darrera obra de Mercè Rodoreda.


El viatge literari s'atura a l'entrada del xalet El Senyal

Els textos han estat seleccionats per Mariàngels Vilallonga, de la càtedra Maria Àngels Anglada de la UdG, i en la breu visita per aquest seu lloc estimat, es desvetllen alguns paràgrafs inspirats en racons del poble, i sobretot de la vegetació que l’envolta.

“L’arbre que domina el jardí, tot i que n’hagin abatudes unes quantes per fer lloc als altres arbres, és l’alzina. Arbre de gran monotonia però de gran seguretat. Sense malura, de fulla perenne, resistent a totes les envestides dels vents que brota segur, que es protegeix la soca amb un gruix des suro actualment poc cobejat pels tapers, però que dóna a l’arbre l’abrigall que necessita i que li permet amb molta parsimònia, això sí, de fer-se centenari”.
Viatge al poble de la por. Viatges i Flors. El balancí. 1980.

Aquesta alzina surera presideix majestuosa el xalet El Senyal, i segons Borja Vilallonga, en el seu article “El recer celest a Romanyà” de la Revista de Girona (n.247), Manrubia i Rodoreda varen escollir el terrenys per construir la casa a causa precisament d’aquesta alzina. La lectura d’aquest article és molt interessant per esbrinar perquè les dues dones es varen instal•lar en un racó de la serra de les Gavarres “un dels punts del nord-est català amb una major densitat de monuments megalítics, ja siguin dòlmens -arques, en el llenguatge popular, o menhirs. En el cas de Romanyà, la densitat és especialment elevada i la convergència de les línies d’energia que, teòricament marquen els menhirs arreu de l’Europa amb cultura megalítica és molt important. A això cal sumar-hi les alzines sureres, tant relacionades amb la màgia druídica, tal com reconeixia la mateixa escriptora. L’indret, per tant, gaudeix de la màgia necessària de la qual era amarada Rodoreda. La geografia celest estava ja dibuixada. Solament mancava l’arquitectura celest”.

Borja Vilallonga cita l’estudi que Carme Arnau fa de la darrera narrativa de Rodoreda “Miralls màgics. Aproximació a l’última narrativa de Mercè Rodoreda” 1990, la qual investiga la influència de l’esoterisme i el seu simbolisme en les seves darreres obres, Viatges i Flors (1980), Quanta, quanta guerra (1980), Mirall trencat (1974) i La mort i la primavera, obra pòstuma publicada el 1986.
Segons Arnau tant Carme Manrubia com Mercè Rodoreda varen fer a Romanyà la seva immersió en el món esotèric, concretament al món de l’ordre Rosa-Creu. Així s’explica el jardí del xalet, organitzat seguint un esquema de simbolisme esotèric: “ apareix el triangle, símbol de la divinitat, el cedre, guardià de la llar, el xiprer, símbol de l’ànima immortal, el pi, símbol de la perpetuïtat de la vida i, com el xiprer, un símbol fàl•lic. L’aigua hi és present a l’estany, també en forma de fal•lus, símbol de la fertilitat.

A l’interior de la casa es troba una cambra privada, aïllada de l’exterior, encarada a Occident, que rep la primera claror del dia. Una vidriera en forma de creu, de colors ben disposats, roig, blau, verd, s’Il•lumina amb la llum del migdia. Al capvespre, la llum d’Orient entrava al dormitori de Carme Manrubia des d’on es podia accedir a la teulada, la porta heroica de la volta del cel, en el llenguatge de la Rosa-Creu. A la teulada les dues dones varen ordenar construir unes plataformes esglaonades des d’on podien observar la volta celeste estirades mirant el firmament”.
Aquesta relació amb l’esoterisme no ha estat prou ben explicada, ni sembla que estudiada, però dels llocs on Rodoreda va viure, Romanyà de la Selva fou el que més la va influenciar.

Aquest viatge literari pels racons del poble, amanit amb els textos seleccionats, que es pot allargar amb la visita al dòlmen de la cova d’en Daina i al cementiri, on reposa l’escriptora (1983), hauria de ser obligat per endinsar-nos en el món rodoredià. Aquest estiu, l’Ajuntament de Santa Cristina el programa fins a meitat de setembre, els dissabtes a les 18h. Després, fins acabar l’any Rodoreda, els diumenges a les 12h.

Per conèixer una mica la seva obra, el dijous 3 de juliol a Sarrià de Ter, la professora i poetessa Rosa Font farà una conferència a la sala del Coro i es projectarà un DVD sobre la vida de l’escriptora. A les 19,30h, organitzat pel grup GERDS de Ter, editor de la revista Parlem de Sarrià.