Sensibilitat arqueològica

Tinc motius per estar contenta. També per estar deprimida, però en mi sol guanyar el costat positiu i les dificultats solen reviscolar-me. El diumenge, després de passar per la piscina on es feia el Mulla’t, em vaig aturar al passeig Cinto Verdaguer del pla de l’Horta per veure la petita actuació museística a peu de carrer. Dues urnes, una amb una tomba de tegulae i una altra de llosa de l’època visigòtica del segle VI, i dos petits plafons situats en dos pedestals, també de corten, dissenyats per Mercè Corominas. La llegenda de la vil•la romana ha estat escrita per Josep M. Nolla i la de la necròpolis per en Joan Llinàs. Un espai senzill, però carregat de simbolisme: la recuperació del nostre passat més llunyà, els orígens romans de Sarrià de Ter. Al plafó de la necròpolis l’hi he trobat a faltar el dibuix de planta de tota la zona, amb la situació de cada tomba. Per problemes d’espai, l’autor deu haver preferit posar-hi les fotos de les magnífiques sivelles descobertes, ara exposades al Museu Arqueològic de Girona.
Tampoc ha reeixit el projecte de fer una font d’aigua tot aprofitant un antic sobreeixidor de pedra del mur de la casa de l’Horta, un tros del qual queda soterrat sota el passeig. En el lloc previst s'hi ha col·locat una font convencional.

N’hi ha ben bé prou per recordar-nos que sota el paviment hi ha, no la sorra, sinó la història. I si el projecte de l’equip d’arqueologia de la Universitat de Girona, d'excavar la vil•la romana del Pla de l’Horta, troba el finançament necessari i es porta endavant, aleshores si que podrem parlar de la Història en majúscules. La vil•la romana dorm sota el son dels justos des dels anys 70, i la precarietat de l’excavació original fa sospitar que no es varen interpretar degudament les restes, sobretot després de demostrar, amb les troballes de la necròpolis, que la vil•la va tenir continuïtat en l’època visigòtica.

El petit museu a l’aire lliure ja es pot visitar. Prèviament hi ha passat els grafitistes, i suposo que l’Ajuntament trobarà un moment per inaugurar-lo i treure els grafits. Podríem fer una festa romana, disfressar-nos com els manaies, però em conformaré amb una xerrada sobre els orígens romans de Sarrià de Ter.

El 27 de desembre de 2007, el Diari de Girona va publicar aquest article meu sobre les restes romanes de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis.

SENSIBILITAT ARQUEOLÒGICA

Ja fa una colla d’anys, l’arqueòleg sarrianenc Lluís Palahí Grimal ens va mostrar al grup de la revista Parlem de Sarrià, els plànols que abonaven la seva tesi que la muntanya de Sant Julià era un jaciment ibèric i romà de primer ordre, l’origen fundacional de la ciutat de Girona ara denominat Kerunta.
Ens havíem trobat per parlar de la urbanització del Pla de l’Horta i per veure com convencíem l’Ajuntament de Sarrià de Ter per fer una excavació arqueològica prèvia, ja que en aquella zona es trobaven restes de la vil•la romana. L’entusiasta jove arqueòleg va aconseguir de l’equip de govern el permís per supervisar les obres d’urbanització i cada matí seguia les màquines, els treballs, es ficava dins les rases i vigilava les troballes i les restes, amb poca fortuna, ja que només es va localitzar la tomba d’un infant, quedant la major part de la necròpolis sota els carrers i els fonaments de les cases.

Anys més tard, sent regidora de Cultura de l’Ajuntament, es va poder excavar la necròpolis romana i visigòtica de la vil•la del Pla de l’Horta, amb la sort que la major part de les restes es varen trobar sota un passeig poc urbanitzat. Una vegada feta la investigació, amb els arqueòlegs de Janus es va plantejar la possibilitat de mostrar una part de les tombes aprofitant que s’havia de refer el passeig i es va encarregar el projecte a l’arquitecta Ma. Mercè Corominas, la qual te un llarg currículum en actuacions d’urbanisme.

El projecte contempla una petita plaça enmig del passeig amb dues urnes que mostraran dues tombes, una de tegulae i una de lloses, de manera que una part de la necròpolis quedarà visible, a més d’un plafó explicatiu de les troballes i de la importància de la vil•la romana. Els educadors persegueixen la idea que la ciutat sigui educadora, que la història no es tanqui entre les parets d’un museu, sinó que els mateixos carrers ens parlin del passat i l’evolució del poble.

Després de les eleccions vaig veure amb sorpresa que el nou Consistori no només es feia seu el projecte sinó que continuava amb la tramitació per executar-lo aquest any. Vaig pensar que ja era hora que en els municipis, tant pel que fa als regidors com als serveis tècnics, hi hagués sensibilitat arqueològica, ja que les troballes són part de la nostra cultura i no un destorb. I no només a Sarrià de Ter, sinó també en el poble veí, on l’alcalde Narcís Casassa, ha continuat amb una política generosa d’excavacions a la muntanya de Sant Julià. Ho vaig poder corroborar quan vaig visitar el Castellum fractum, lloc de treball habitual d’en Lluís Palahí amb el seu equip d’arqueòlegs en els darrers deu anys, un espai admirablement ben urbanitzat i amb unes vistes excel•lents sobre la vall del riu Ter, Sant Julià de Ramis, Campdorà i Sarrià de Ter. Una visita obligada per tots els que vulguin entendre els nostres orígens íbers i romans i la importància estratègica de la muntanya de Sant Julià i de la vil•la romana del Pla de l’Horta.

Assumpció Vila
Regidora del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter