Work in progress

Ens vàrem trobar amb en Quim Massegú i la Rosa Marcos al concert de Rom Candela al Centre Cívic Just Casero del Pont Major el divendres 11 de juliol, val a dir que gairebé en família, ja que es va fer poc ressò d’aquest espectacle. Tot i així, el grup va voler tocar les peces que formen part del seu primer CD gravat aquesta darrera setmana als estudis d’Aiguaviva. Per un grup, el primer CD és com el primer amor, una experiència inoblidable!. Són en Pau, la Noèlia i el polifacètic Edgar, a qui conec de fa temps, per tractar-se d’un artista que excel•leix com a dibuixant, poeta, actor, escriptor i com podeu sentir, músic. Mireu com es defineixen al seu espai web:
“El trio el formen Pau Boigües (guitarra) de la Cellera de Ter però resident a BCN que també toca amb diferents formacions d’Indy, jazz i superpop ; Noelia R (piano, sintetitzadors) Mataronina de Vidreres nascuda a BCN, component també de diverses formacions de jazz i de "descargas latinas" i Edgar Massegú (bateria) de Sarrià de Ter City que també toca amb aquests i els altres...”
“En la seva música hi conviuen mesclats el groove, el chill out, l’electrònica, el soul, el funk, el latin-jazz... però sempre amb un llenguatge particular. Jazz eròtic? Jazz exòtic? jazz ufology? Com definir-los? Pot ser: ‘Electrojazz-futurístic”.
Ens volen fer veure que provenen d’una altra galàxia, com els UFO’s (unidentified flying objects), però no en trobareu d’altres més arrelats a la terra que aquest trio.
Amb en Quim varem recordar que en la darrera legislatura des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter es va subvencionar el CD del grup els Groullers, considerant que en aquella formació hi havia prou representants sarrianencs, i que el cost de la gravació és important per un grup musical. Sembla que Rom Candela també ha trucat a la porta de les administracions per resoldre el mateix problema.

Ens varem tornar a trobar al sopar de la Ràdio l’endemà, el 12 de juliol. En Quim, la Rosa són dos apassionats del teatre i ara treballen de valent per representar l’obra Aquí no paga ni Déu, de Dario Fo, amb el renovat grup de teatre A Les Fosques. Sense en Quim i el seu equip de voluntariosos, en Santi Palomeras, en Joan Puigmal, la Rosa Marcos, l’Elena Cairó, en Jordi Pla, la Rosa Soler, no hi hauria alternativa teatral a Sarrià tret de la que ofereix el Centre Parroquial. En Quim te clar que qualsevol implicació al poble suposa treballar i, si l’objectiu és fer teatre, que sigui de qualitat. Amb en Pep Massanet dirigeixen els Pastorets (l’any passat l’Edgar Massegú feia de Rovelló), el grup de joves i el grup A les Fosques. Hi dediquen tres dies a la setmana, un per assaig de cada grup. Molt temps, molta dedicació, com sol passar en tot el que es fa per devoció i no per obligació.

Amb en Quim ens coneixem de sempre, del poble, una amistat de fa molts anys. Els darrers 12, ha estat el regidor de Festes de l’Ajuntament, en el grup del PSC amb en Josep Turbau de cap de llista. Varem coincidir quatre anys i val a dir que sempre en bona sintonia. Potser perquè tots dos tenim clar el model de poble i que el que cal promoure, fomentar, ajudar a créixer, són els grups locals, els que surten de la iniciativa pròpia, com els músics sarrianencs, els nombrosos grups de rock a qui tantes vegades va donar oportunitat de tocar per la Festa. Altres vegades va ser la iniciativa municipal, com el grup Cantaires de Sarrià que va néixer de la voluntat de crear l’escola de música, arrelada per fi al Centre Cívic La Cooperativa, amb el conveni amb el Consell Comarcal del Gironès.
En el fons, el que es tracta és de progressar treballant (work in progress), ja que no hi ha res que es creï per inspiració divina, sinó per l’esforç d’uns quants, dels que entenem que és millor, molt més difícil però molt més gratificant, actuar, tocar, escriure, que programar.