dissabte, 2 d’agost de 2008

Un projecte ambiciós


Els baixos on s'està construint l'equipament de l'auditori a l'edifici d'Acciona.

Amb aquestes paraules, l’alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, va definir en el ple del passat 29 de juliol el projecte del centre cultural, el qual inclou una biblioteca, un auditori, una sala museu i una sala d’exposicions. Era la primera vegada que el sentia definir-se respecte a aquest centre i, fins ara, jo havia suposat que el projecte l’il•lusionava. Almenys, va triar un adjectiu força escaient, ja que els seus socis de govern, el grup de CiU, el solen definir com a faraònic, talment com el pavelló municipal, que ha rebut per part seva tota mena de crítiques i, en canvi, és un pavelló elogiat per part dels que l’utilitzen.

L’ambició, quan se circumscriu al que és col•lectiu, és sana, tanmateix com el fet de tenir projectes. Els pobles són vius en la mesura que els seus governants volen el millor pel municipi i lluiten per aconseguir-ho. Projectar en un poble, significa preveure les necessitats futures i que els equipaments estiguin a l’alçada, si més no, que es puguin ampliar. L’ambició només és perillosa quan afecta a les persones, però el pitjor és quan l’ambició s’amaga darrera de paraules tant sentides com que els polítics estan al servei de les persones i del poble.

En el torn de preguntes, vaig voler saber perquè Acciona havia pispat a l’Ajuntament uns 90 m2 del nou equipament, fent que desaparegui el magatzem de la biblioteca, i perquè l’alcalde no havia fet aturar les obres, quan un Ajuntament te aquesta potestat. Vaig explicar els antecedents d’aquesta construcció ja que, quan Acciona va adquirir els terrenys, va posar entrebancs a les compensacions pactades. Un dels documents que es va elaborar no te prou cauteles ni està suficientment ben redactat per garantir el que s’havia pactat en els convenis del pla (PMU), anteriors a l’arribada d’Acciona. Ho vaig voler explicar pel fet que, tot i estar advertits i voler fer les coses ben fetes, la intervenció del secretari tant en la negociació com en la redacció del document ho va esgarriar tot. I per això vaig demanar que l’Ajuntament es busqués un assessor legal per desencallar aquest projecte i les corresponents compensacions econòmiques. Pretendre que un secretari de poble i un alcalde i uns regidors, també de poble, per més bona voluntat que hi posin, negociïn davant d’Acciona és ser innocent i més aviat passerell. L’experiència ja la tenim i no és positiva.

En Roger Torrent, en la seva resposta va estar molt poc elegant. No va contestar el que jo li havia preguntat, el que correspon a la seva acció o inacció de govern, i per contra, va atacar l’alcalde Nicolas Pichardo per haver signat el decret, i a l’equip de govern anterior per tenir discrepàncies en aquest assumpte. Suposo que coneix que l’alcalde no redacta els documents i, en el cas de Nicolás Pichardo, li tenia absoluta confiança al secretari. Mica en mica Roger Torrent va dilapidant el seu capital i, com més creix com a polític, menys ho fa com alcalde.

En diverses ocasions he advertit a l’alcalde que la cessió definitiva de l’equipament portaria problemes i calia estar preparat. Una solució era demanar les certificacions d’obra, supervisades per l’arquitecte municipal i així, en el moment crític, ja s’hauria avançat la feina i se sabria quan li quedava a Acciona per aportar. En una ocasió em va dir que ja s’havien demanat. Fals. La darrera setmana ho varem sol•licitar formalment, com a documentació a consultar en el ple, el secretari ens va adreçar als serveis tècnics i els serveis tècnics al carrer. Ningú havia rebut l’encàrrec de fer el seguiment de les obres. Aquesta feina l’ha fet tot sol l’arquitecte Manel Martin, pel fet que havia de casar l’equipament cultural amb el bloc de pisos que construeix Acciona i no volia errors en l’estructura i , sortosament, pel seu bon ofici, ha salvat més d’un nyap. Cap tècnic de l’Ajuntament l’ha acompanyat en les visites d’obres.

El dia que vaig parlar amb en Manel i em va comentar que faltaven metres, estava enfonsat, cansat de refer el projecte una i altra vegada sense una direcció clara. Durant anys ha posat il•lusió en el projecte, durant anys varem treballar plegats desencallant els entrebancs de tots els departaments, cultura, servei de biblioteques, bombers,...Quan vaig deixar el govern, el projecte estava resolt tècnicament i pràcticament enllestit el finançament. Fins i tot, havíem anat traient el suc a aquell malaurat document i l’auditori tenia els metres suficients que precisava per dir-ne auditori o sala de música. Al cap i a la fi, només és una sala d’actes en pendent, ben preparada acústicament. Després ja no n’he sabut res mes. L’Ajuntament no ha fet aturar les obres, i per tant només es parla de compensacions econòmiques. Mala època per demanar diners a una constructora, no els sembla?.

El tema del finançament sembla que també treu la son a l’interventor. Aquest és un projecte que neix amb unes importants subvencions de les administracions, la Generalitat i la Diputació, però tal com s'estan plantejant les fases s’endarrerirà innecessàriament. En un principi, des del grup municipal del PSC, sempre havíem parlat de construir conjuntament la biblioteca i l’auditori, per afavorir les economies d’escala. La tercera fase, seria la sala museu i la sala d’exposicions, tot preveient que havia de sortir una convocatòria per arxius. Pel final, quedaria la doble pell de la façana, que donaria uniformitat a tot el conjunt.
L’equip de govern actual ha convocat concurs només per la Biblioteca, essent adjudicades a l’empresa Obres Indika per 762.796€. En el projecte hi ha part de la paleteria grossa, objecte de controversia amb Acciona i, per altra banda, també inclou una obra provisional per adaptar una sortida d’emergència de la biblioteca per l’auditori, que si es fes aquest segon equipament ens l’estalviariem i són molts diners malversats.

El segon projecte està valorat inicialment en 905.000€. Si es treu la part del museu i de la sala d’exposicions, podríem preveure que quedaria en 700.000€, també incloent part de la paleteria grossa que ens deu Acciona. La suma dels dos és de 1.462.796€, s’ha d’afegir el pressupost de mobiliari de la biblioteca, potser uns 250.000€ i treure la doble pell de la façana, més o menys del mateix import. O sigui que per aproximadament 1,5milió d’euros es poden acabar els dos equipaments. La doble pell de la façana aniria en la quarta fase, conjuntament amb el museu i sala d’espais visuals, que també compta amb la subvenció del PUOSC pel 2012.

Per la part dels ingressos tenim, 317.000€ del PUOSC 2004 de la Generalitat, 500.000€ de l’Ajuntament, 275.000€ aproximadament de la Diputació que encara no estan consignats, i 357.000€ del PEC 2006 de la Generalitat. En total, 1,450 milió d’euros. Amb sort, amb el concurs es podria abaratir i amb una bona negociació, Acciona aporta més obra. I ens veuríem en cor de fer també el projecte d’energia geotèrmia, per garantir la viabilitat de l’equipament en el futur i abaratir la factura d’electricitat. Dir que l’equipament tindrà unes despeses de manteniment i no adoptar solucions quan aquestes són factibles i tècnicament viables, són només paraules. Si hi ha una solució d’estalvi energètic s’ha d’adoptar, i espavilar-se en el finançament.

Per acabar un projecte d’aquesta magnitud s’hi ha de posar il•lusió, ambició i capacitat. La mateixa empenta que es va necessitar per tal que el projecte passés de ser una idea, un esborrany en llapis, un avantprojecte, a un projecte tècnic ben elaborat i rumiat. Un projecte d’aquestes característiques no és només d’un equip de govern, sinó de la col•lectivitat, de molta gent que hi té esperances i que creu, que els sarrianencs ens mereixem aquest equipament i molt més.

1 comentari:

WYCLIFFE ha dit...

Hola, Assumpcio t'escric des de Hove, Brighton, ahir diumenge vam estar a en un poble de les dimensions de Sarria de Ter i la biblioteca era oberta el mati i fins a les quatre de la tarda. Una biblioteca de poble amb el seu corresponent museu i amb la seccio de la biblioteca per a nens i joves. Una meravella. Es clar que a Anglaterra sol ploure, i ahir plovia i per tant aqui quan fa mal temps, la gent es reclou o a casa o passa el diumenge al mati a la biblioteca amb els nens. Be es nomes un exemple de pais civilitzat on no escatimen esforcos perque les infraestructures tinguin la mesura de la poblacio. La futura biblioteca de Sarria de Ter hauria de tenir els parametres que s'havien previst i escamotejar 90 metres quadrats al projecte es escamotejar-ho a la poblacio. Un secretari d'ajuntament s'ha de limitar a complir la seva feina i no entrar en questions o decisions politiques. El pavello de Sarria em sembla esplendit i no res de faraonic, esta fet amb visio de futur: la biblioteca tambe s'ha de fer amb visio de futur. Crec que Sarria no pot albirar el futur amb projectes retallats, esquifits o mediocres. Alguns alcaldes, abans d'optar a un carrec de representacio haurien de tenir alguna idea de que es Europa i com es funciona i quin concepte de cultura es te.