Vacances de secà

Una imatge del parc de la Pedra Tosca de Les Preses

Com milers de persones, avui he començat les vacances d’estiu. No tinc res previst, tret d’alguna petita escapada, per tant el gruix dels propers quinze dies els passaré a Sarrià de Ter. El que els més grans en diuen vacances de secà: llargues migdiades, llegir, veure’m amb els amics i amigues que queden a prop, descansar més que viatjar. Acabar de buidar l’antic pis dels meus pares, acabar un número de la revista Parlem de Sarrià, fer endreça, i fer substitucions.

Avui m’he llevat com sempre a les set. Enlloc d’anar a la feina, he anat a l’hort a recollir mongetes del cuc, carbassons, albergínies, enciams i les primeres tomates. En Cecilio, l’home que ens porta l’hort, se’n ha anat cap a Granada, i per tant al meu pare i a mi ens toca substituir-lo: ell rega i jo recullo. Amb permís de les rinxoles.
Després he fet els vidres del meu pis i he tret la pols a fons de l’enorme llibreria. La noia que sol venir els divendres també està de vacances tot el mes, i més val que m’afanyi que per quan hauré acabat la planta baixa ja serà hora de tornar a començar al segon pis. Mentrestant, com cada dissabte, he fet diverses bugades: llençols, roba blanca, roba fosca, tovalloles...encara quedarà per més endavant la planxa.

Fins les dotze no he sortit a prendre el cafè i llegir els altres diaris (a casa rebo el Punt). M’he entretingut amb la contraportada del Diari de Girona i l’entrevista a l’ historiador Jordi Bilbeny, amb la seva tesis sobre en Colom que va sortir de Pals. Amb en Francesc Ramió hem comentat el serial del gastrònom que ja campa per Suïssa i que ha enredat mig país i m’ha recomanat alguns canvis al menú del dinar familiar del quinze d’agost (celebrem el meu sant i el de la meva mare): enlloc de meló amb pernil, pinya amb pernil, o encara més bo, figues amb virutes de pernil. Per segon, segurament confit d’ànec amb un terra de pomes. Deixaré les figues per més endavant, quan alguna de les figueres de coll de dama que tinc a l’hort doni el seu saborós fruit.

Quan sortia del súper m’he trobat amb una senyora francesa que m’ha demanat com anar al parc de la Pedra Tosca de Les Preses. Tot primer, l’indicava la direcció d’Olot, però després m’ha picat la curiositat i he fullejat el llibre que portava. Una edició de luxe sobre l’obra dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els membres de l’estudi RCR Arquitectes, d’Olot. De les múltiples obres presents en el llibre només he estat a l’edifici del parc de la zona volcànica d’Olot i al parc de Begur i, en ambdós casos, no sabia qui n’era l’autor. A més del parc de Les Preses, pels volts d’Olot, tenen cases particulars i l’ampliació del restaurant Les Cols. També m’ha semblat interessant una actuació en un molí a Llagostera (el pavelló de l’aigua), el celler Bell·lloc de Palamós i una biblioteca al carrer Comte Borrell de Barcelona.
Segurament el turisme cultural te molts vessants, però no m’esperava una parella d’arquitectes francesos fent la ruta de l’obra d’uns arquitectes d’Olot. Ni sabia que fossin tant reconeguts internacionalment. Es allò tan sabut que han de venir de fóra per fer-nos veure el que tenim de bo a casa.

Vacances de secà. Comencen les propostes: una escapada per veure el molí de Llagostera i els parc de la Pedra Tosca de Les Preses. Una escapada a Barna, veure l’exposició del MNAC i la Biblioteca del mercat de Sant Antoni. La ruta de RCR Arquitectes.