dimecres, 1 d’abril del 2009

Currículum Ocult



El 12 de març, ja fa uns dies, la directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, Sara Berbel, va ser a Girona per trobar-se amb les dones mentores que participem en el projecte Ariadna de mentoria a Girona. La mentoria és un programa comú en les escoles de negoci, però la novetat del programa del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya és que està dirigit només a dones emprenedores. En el cas de Girona, pioner també a Catalunya, algunes dones amb càrrecs directius en empreses gironines hem assessorat al llarg d’un any a d’altres dones que tenen responsabilitats de direcció o bé en empreses o bé en l’administració pública. Tot plegat ha resultat una feina molt enriquidora, pel fet de conèixer d’altres dones amb problemes que més o menys al llarg de la nostra vida professional hem pogut resoldre, per poder fer xarxa i per què l’assessorament ha estat biunívoc, en les dues direccions, totes hem après del projecte, tant les mentores com les mentorades, ja que hem entrat en realitats, empresarials i personals, que desconeixíem.

Després, Sara Berbel va compartir amb Mònica Gironès, Joaquim Nadal i Iolanda Pineda un acte del PSC en celebració del dia de la dona treballadora a l’auditori de Les Bernardes a Salt. Aquest tipus d’actes, malgrat que en moltes ocasions es repeteixen consignes prou conegudes, serveixen per afirmar no la nostra condició femenina, sinó la nostra condició de desigualtat, és a dir, prenem consciència del camí o de la revolució silenciosa que la dona està fent, però no oblidem les fites i els objectius que hem d’aconseguir en termes d’igualtat, tant en la societat com en el treball. Les intervencions de Mònica Gironès i de Joaquim Nadal varen ser d’exemples polítics, parlant dels petits però creixents, percentatges de la dona en els càrrecs públics, sobretot en aquells que tenen més visualització, com el d’alcaldessa, ja que la dona, en el conjunt de l’administració pública, hi és ben present.

Sara Berbel, experta en psicologia social, va fer una conferència més tècnica, sobretot mostrant-nos el paper de la dona en el segle XX, la lluita per aconseguir el vot, el dret al treball, els drets civils i de propietat per les dones, sense haver de dependre del permís del marit,(aquella habitació pròpia de Virginia Wolf), el divorci (a Espanya no va arribar fins els anys 80), però va assenyalar com encara es mantenen les diferències. Va dir-nos, per exemple, que des que les dones són metgesses i jutgesses, aquestes professions s’han devaluat, han perdut el prestigi social que tenien, quan l’esforç per accedir a la professió és més alt que abans, quan només l’exercien els homes. Ens va parlar de les diferències salarials en detriment de les dones, que es dóna en tots els nivells professionals. Va comentar que l’aposta que havia fet la dona en els darrers anys per estudiar, ara donava els seus fruits, ja que els llocs de treball ocupats per dones són, en aquests moments de crisi, menys vulnerables que els dels homes.

Em va agradar conèixer el significat del que anomenen el currículum ocult, del que no s’escriu en el currículum vitae, és a dir de totes les habilitats que tenim les dones pel fet d’haver d’organitzar una llar i compatibilitzar-ho amb una feina. Som hàbils organitzadores, una qualitat que no se’ns valora en el currículum professional i que en aquests moments d’incertesa s’ha de visualitzar.
De totes maneres, aquest concepte val per tothom qui busca feina, tant dones com homes. Si no es troba un treball d’acord amb la professió en què un/a s’ha especialitzat, o per la qual ha estudiat, ara més que mai, tenen importància els coneixements adquirits en fer les tasques domèstiques (cuina, bricolatge, jardineria), les d’atenció a les persones (cuidadors de grans i petits), les socials i col•lectives (organització de festes, actes, activitats esportives) o bé les d’interès artístic i intel•lectual (escriure, pintar, fer manualitats). Totes les obligacions i hobbies extralaborals que la societat actual no en reconeix el seu valor econòmic, ara bé poden servir com experiència per trobar un lloc de treball, o almenys per reorientar el futur professional de qui es troba en situació d’atur.

2 comentaris:

Blancinegre ha dit...

No si ja ho dic jo a la familia: si les coses pinten "bastos" em faré artista multimèdia muntant instal.lacions fotogràfico-sonores a internet...no crec que arribi aquí però tinc un bon pollastre encaixant el meu equip a la nova estructura europea que tenim aquests dies després que ens comprés una empresa d ela competència. Redundància+crisi no és la millor combinació...
Salut

Assumpcio Vila ha dit...

Xavier, tu ets un científic, molt serà que el sector biotech no es fixi en tu. Ànims, encara que en això de la música també hi excel·leries.