El dimarts al vespre, el K33 ens va oferir un reportatge sobre la très grande vitesse francesa, com el TGV arribava als 574 km/hora en un tram prop d’Estrasburg. Als enginyers d’Alstom i al conductor del tren els va faltar brindar amb una ampolla de xampany magnum, com els pilots de Fòrmula 1, una vegada assolida la vertiginosa velocitat. El soroll del tren a aquesta velocitat, ja no era el del tren, sinó el d’un avió supersònic.
De no ser que el TGV ens toca de prop i també l’autopista, potser jo faria com molts catalans que només demanen quan arribarà i quan s’ampliaran les infraestructures. Però com que ens toca i molt, quan es parla d’una nova línia, acostumo a parar les orelles i posar cara de circumstàncies. Ahir vaig anar a escoltar en Ramon Tremosa, professor de Teoria Econòmica a la UB i autor del llibre “Catalunya serà logística o no serà”. Va exposar dades interessants com que la regió econòmica de València, Catalunya, Marsella i Lió és la 11a del món habitada per 25 milions de persones que generen 610bilions $ del PIB actualment, i que és una regió d’un gran potencial econòmic si sap aprofitar bé la seva situació estratègica i sobretot els ports de València, Tarragona i Barcelona com a porta d’entrada a Europa de tot el tràfic marítim asiàtic. El port de Barcelona d’aquí a dos anys haurà culminat el pla director (1999-2011) d’ampliació, serà un hub de referència, amb capacitat per manipular tres milions de contenidors a l’any, però el projecte del tren de mercaderies, potser estarà enllestit, però no fet.
Quan amb en Ramon Caralt i en Josep Turbau parlàvem de que el TAV no era una obra necessària per les comarques gironines, el que es plantejava era la necessitat del tren de mercaderies, per treure camions de la carretera i per una millor competència en el transport internacional. El TAV avança, però no a gran velocitat, sinó com un tren regional, a velocitat mitjana que unirà Lleida amb Montpeller. Calia una inversió tan faraònica per transportar viatgers?. Molts considerem que primer s’hauria d’haver plantejat el tema de les mercaderies i després, el TAV. Molts recursos malversats, sobretot si recordem que el preu del bitllet del TAV no preveu el retorn de la inversió. La inversió és a fons perdut, per les properes generacions.
A n’en Ramon Tremosa tampoc li agrada el TAV, és dels que opinen que costa massa pel servei que donarà. De moment no s’ha previst cap apartador, per tant tampoc hi podran passar les mercaderies.
A grans trets, als catalans ens recomana assemblar-nos al model de Flandes, aprofitar al màxim la situació del port, del tramat empresarial i la indústria transformadora que té al seu darrera, al territori. Curiosament va parlar de l’aeroport del Prat com un dels pocs aeroports europeus que pot créixer, ja que es pot construir una pista dins del mar, com l’aeroport d’Osaka. És millor la situació estratègica de Barcelona que no la de Gènova o la de Marsella. I per altra banda, com oportunitats per la regió va comentar que no valorem prou el turisme de creuers, la qual cosa farà que tinguem vols transoceànics directes, amb independència de la voluntat d’Aena d’aglutinar tot el trànsit internacional per la T4 de Madrid.El centralisme madrileny està xuclant de tota la seva àrea d’influència i desertitzant el seu entorn. La seva recomanació és que no negociem nosaltres, sinó que deixem als empresaris estrangers, amb seu a Catalunya i València, que facin les reclamacions pel tren de mercaderies: Volkswagen, Nissan, Ford, i Tercat ( empresa participada majoritàriament per la multinacional Hutchison) l’empresa que ja té la concessió per 30 anys de la futura terminal de contenidors pel port de Barcelona.
Brams d’ase no arriben al cel, diu la dita popular. El tren de mercaderies, quan es faci, per algun lloc haurà de passar i no el volem per Sarrià de Ter. L’Ivan Bustamante apuntava que podria passar pel corredor de la N-II per Campdorà. No és mala idea, no. De moment, per sortir del pas i adequar les vies al gran volum que mourà el port de Barcelona, més val que s’espavilin, facin by-passos de la línia convencional a la del TAV, apartadors, acabin la intermodal del Vilamalla i el que convingui, que sinó veurem l’autopista col·lapsada amb els camions en doble filera índia. I l’autopista, ja ho sabem, sí passa per Sarrià de Ter.
1 comentari:
Enhorabona pel bloc!
Publica un comentari a l'entrada