El Parc Art de Cassà

Tot i que figurava en l’agenda de racons per visitar, no havia tingut oportunitat d’anar al Parct Art de Cassà de la Selva fins fa poc. El parc és una iniciativa de l’industrial Jaume Roser, fundador de l’empresa Construccions Metàl·liques Roser, dedicada bàsicament a la fabricació d’elements per la indústria càrnia. El domini de les formes, sobretot de l’acer inoxidable, és una constant en aquest artista-empresari, que exposa moltes peces seves, pensades com un exercici de treball del material: fonts, ocells, triangles, escales, esferes... En el parc trobem una gran quantitat de peces que han sortit de la seves mans i d’altres fruit de la seva passió per l’escultura. Algunes adquirides fa temps, com la de planxa de l’Emília Xargay i d’altres que semblen encarregades als artistes per ser exposades al parc i m’atreviria a dir, fetes en el seu taller: les escultures en corten de Domènech Fita, Bonaventura Anson, Francesc Torres Monsó, Enric Pladevall o Lluís Llongueras són de grans dimensions que necessiten la col·laboració d’un industrial. Per contra, la de Rosa Serra és de bronze, la de Xicu Cabanyes de formigó, fidel al seu estil que mostra en el seu parc eròtic de Sant Miquel de Campmajor, i la de Jordi Bosch, Barraca, és un cub de vidre que conté un m3. També podeu observar l’escultura d’Alfaro, una reproducció més petita de la de la plaça d’Europa de Girona.

El parc està concebut com un distret passeig enmig de la natura, amb diferents plantes mediterrànies, tot fent un circuit que permet veure la totalitat de les obres. Cal destacar la presència d’obres d’Anna Roser, filla de Jaume Roser, que tenen un caire molt més artístic que les del seu pare. Ara forma part de la xarxa de parcs a l’aire lliure europeus, i la voluntat és d’ampliar-lo de les 2ha. actuals al doble, és a dir passar a les 4ha. Del catàleg de parcs europeus s’ha destacar el de Chillida a Hernani, Guipúscoa.


Una escultura de Lluís Vilà a Sarria?
Una de les escultures que em va cridar l’atenció va ser una planxa de Lluís Vilà en acer corten i pintada amb aire de graffitis. L’any 1998, quan s’estava rehabilitant el Pont de l’Aigua, amb en Lluís Vilà varen parlar que la petita placeta a tocar el pont era un bon lloc per una escultura. Va fer una mica de projecte que vaig presentar a l’alcalde. A l’equip de govern no els va convèncer ni l’escultura ni el preu, però el dossier del projecte encara el conservo i a fe que l’escultura és molt semblant a la que s’exhibeix al Parc Art. Encara que la imatge reproduïda no és gaire bona, s’intueix el muntatge amb l’escultura, que volia ser una porta de benvinguda al poble. Cada vegada que passo pel davant de la placeta crec que no era un mala idea, i que potser ens hauríem estalviat aquest serial amb els contenidors soterrats que no acaben de funcionar. Ara la placeta està ocupada per contenidors acolorits, una “illa de reciclatge”, en la terminologia de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Digueu-li com vulgueu, però la placeta ni es veu.

El projecte de Lluís Vilà per la placeta del Pont de l'aigua abans de ser "ocupada" definitivament pel grup escultòric de reciclatge.

Una tanca a la fàbrica de Beuda.
L’any 1970, el decorador Pere Llosas va dissenyar una tanca metàl·lica que havia de servir per protecció de l’edifici Papirus al carrer Juli Garreta de Girona. La tanca la va realitzar en Jaume Roser al seu taller de Cassà de la Selva. Una vegada acabada, el meu pare no va deixar posar-la al lloc previst. La valla no es tancava en moviment horitzontal, sinó vertical, de dalt a baix, i el meu pare va considerar que amb el seu pes allò era una potencial guillotina. La tanca va quedar amagada dins del magatzem del carrer de Juli Garreta fins que l’any 1986, quan el vàrem buidar, va reaparèixer. Uns anys més tard, es va instal·lar a la porta d’entrada de la fàbrica de LC Paper a Beuda, ara sí movent-se en sentit horitzontal.

El portal de la fàbrica de LC Paper és obra del dissenyador Pere LLosas i de l'industrial Jaume Roser.