dimarts, 12 de febrer de 2008

OFICIS DE DONES




El Consell Comarcal del Gironès ha editat una guia turística “Passejades d’oficis” amb la voluntat de donar a conèixer artesans de la comarca en actiu, terrissers, rajolers, cistellers o bé mostrar alguns dels antics oficis tradicionals. Ben editada, es mostren oficis com el de ferroviari, amb poc més de cent anys de vida i d’altres, com el de miniaturista, que per la seva raresa i peculiaritat ha merescut la seva atenció. En el treball de recerca previ, un dels coordinadors de la guia, en Joan Llinàs de l’equip de Janus, em va preguntar si a Sarrià de Ter hi havia algun artesà relacionat amb el paper o bé si quedava algun practicant d’un antic ofici. Anys enrera, al carrer Major a cada casa hi havia un negoci. Encara ara trobem una ferreria, reconvertida com totes en serralleria, diverses fusteries, però hi havia hagut un matalasser, un baster, un boter, un esclopater, un espardenyer, un sabater, un carreter, varis barbers, pagesos..., el carrer de primers de segle XX ara seria un museu etnològic a l’aire lliure. Tot parlant li vaig comentar que algunes dones tenien encara el taller de modista, de brodadora i que també havia conegut una pantalonera i una planxadora. El bo d’en Joan em va comentar que quan parlaven d’oficis tradicionals, lamentablement, no es pensava en les dones. I així ens va. Si una guia editada amb diners públics, amb diners d’un pressupost al qual també hi contribuïm amb el nostre treball remunerat, no mereix que s’esmenti el treball artesà o l’ofici de cap dona, malament.
No conec cap pagès que la seva dona no sigui pagesa, ans el contrari, en moltes cases de pagès qui porta l’hisenda és la dona i l’home se’n va a treballar fora. La cria de l’aviram, l’hort, l’engreix dels porcs, la matança, anar a vendre a mercat, són feines que fan les dones. L’Angelina Badia de cal cadirer del Pont Major encara té el cosidor especial amb el seu reposapeus i canal pels rodets i les agulles, on temps enrera s’hi asseien més de set modistes a treballar i d’on podia sortir tot l’aixovar d’una núvia. Tant ella com la Conxita Caixàs de Sarrià ensenyen a tallar, a fer una vora, un repunt o cosir una cremallera si convé. La Fina de can Font broda camises, llençols, tovalloles, mocadors tant a mà com a màquina. La Cinta de ca l’Alemany tant està darrera del taulell de la carnisseria com dins de l’obrador on prepara els canelons, croquetes, mandonguilles i plats per emportar. L’Emília Cristina fa bouquets per noces i tota mena de rams per regal. A ca la Quitèria de Girona generacions de noies varen aprendre a fer mitja, habilitat que encara ara s’ensenya a les botigues de venda de llanes. L’artista Dolors Bosch pinta a mà uns mocadors i foulards que són únics. Hi ha dones que es dediquen a la restauració de mobles. Molts homes es tallen els cabells i la barba en perruqueries femenines, després que la major part de les barberies desapareguessin. Les peces de roba més delicades es porten a rentar i planxar a les tintoreries, regentades en la seva majoria per dones...
Les dones portem l’administració tant d’empreses com de la funció pública, la nostra feina està al servei de les persones, l’ensenyament, la sanitat, proveïm de béns i aliments la família i la llar, estem presents en gairebé totes les professions i en tots els sectors econòmics. Els oficis de dones són ben visibles, útils per tothom, tant pels homes com per les dones. Cal tenir-ho present i fer l’esforç de pensar-hi, quan s’edita un llibre o una guia, sobretot si prové d’un organisme oficial, a vegades restant en espectacularitat o singularitat, però guanyant en equitat.




article publicat al Diari de Girona el 12 de gener de 2008