dimarts, 12 de febrer de 2008

L'arxiu d'Imatges de Sarrià de Ter


Sovint quant hom parla d’un arxiu, i en particular d’un arxiu públic, es fa referència a textos, documentació, sobretot administrativa, custodiada per organismes públics, els quals estan obligats a posar-la a disposició dels ciutadans.

Aquest concepte, diguem-ne tradicional, ha evolucionat amb el temps. A més de lligalls, farcits de decrets, llicències, cartes i altra documentació, les institucions també emmagatzemen plànols, cartells i, en menor quantitat, fotografies. Molt rarament gravacions de veu i films.

Cadascun dels arxius sol tenir una especialitat. Per posar un exemple d’arxius gironins, el del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya conté còpia dels projectes visats, arxius personals que amb el temps han dipositat alguns arquitectes i una notable biblioteca i hemeroteca especialitzada en urbanisme. L’Arxiu Diocesà conté documentació relativa als temes de l’Església des de l’any 817 i l’Arxiu Històric de Girona custodia fons notarials que s’inicien al segle XI.

La funció d’un arxiu municipal abasta un àmbit més reduït, circumscrit al terme geogràfic del municipi, però el seu contingut pot arribar a ser tan complex i tan divers com algun dels que hem esmentat. En alguns pobles d’origen medieval, es conserven cartes reials i pergamins de dates molt reculades. En el cas de Sarrià de Ter, l’Arxiu Documental no va gaire més enllà del segle XVIII, però només fa referència a documentació administrativa de l’Ajuntament. Des de l’any 2004 l’Arxiu Històric de Sarrià de Ter, des de l’inici fins a l’any 1983, està en dipòsit a l’Arxiu Històric de Girona, que fa les funcions d’Arxiu Comarcal, i està degudament inventariat.

De resultes d’aquest dipòsit s’ha facilitat la tasca dels historiadors, en particular de Javier Anton Pelayo, autor del llibre sobre Sarrià de Ter que en breu editarà la Diputació de Girona, i de Josep Brugada, coordinador del llibre, Sarrià de Ter, el paper de la història. També Ramon Riera va consultar aquest arxiu per fer l’article sobre la República a Sarrià de Ter, publicat en aquesta revista i que ha estat el tema de la seva conferència aquest onze de setembre. Els fruits d’una bona catalogació i d’un arxiu a disposició dels investigadors són, doncs, evidents.

I la resta, on és? I el que és més important, què més s’ha de custodiar?
El gruix de la documentació administrativa contemporània, és a dir, des de 1983, es troba en diverses dependències municipals, tant a l’edifici de l’Ajuntament com a l’edifici de les antigues escoles. Ara per ara, no existeix un local específic per servar la documentació, la qual cosa provoca que s’arxivi només el que és formalment obligatori.
Què cal arxivar? Doncs tota la documentació que genera el mateix Ajuntament: actes, decrets, llicències, cartes, cartells, fullets... i tota la que fa referència al municipi, la que generen les entitats i també les notícies publicades en mitjans de comunicació.

De la documentació purament administrativa, se’n fa càrrec la Rosa Dachs, i la de les entitats i mitjans de comunicació, l’Anna M. Fornells des de la Biblioteca, tot i que sense ser exhaustiva i també amb una evident manca d’espai. Per altra banda, cada departament sol tenir cura i guardar la seva pròpia documentació, però, com que no existeix un espai físic on dipositar-la amb un cert ordre, segurament existeixen llacunes.

Si avancen els projectes iniciats en l’anterior legislatura, es podrà comptar en el futur amb dos arxius: el pròpiament administratiu, en fase activa i semiactiva, dins les dependències municipals, allà on havia estat l’antic escenari del Patronat, i l’Arxiu Històric, que estarà al nou Centre Cultural Emília Xargay.

La llei 10/2001 de la Generalitat de Catalunya per la qual es regula el sistema d’arxius de Catalunya obliga els ajuntaments de més de 10.000 habitants a tenir arxiu propi i a contractar un arxiver municipal, amb formació específica. Per als municipis més petits recomana la creació de l’arxiu propi o bé gestionar la documentació en fase semiactiva o inactiva conjuntament amb l’Arxiu Comarcal.

Queden encara altres documents, no menys importants que els de text, però que mereixen ser degudament arxivats i, per la seva vulnerabilitat física, guardats en llocs adients: les imatges i els films, el que s’anomena el patrimoni audiovisual.
Un dels darrers convenis que va signar Nicolàs Pichardo com a alcalde fou el d’assessorament per a l’Arxiu d’Imatges amb la Diputació de Girona. La Diputació vol posar a disposició dels ajuntaments un programa específic d’emmagatzematge d’imatges de manera que tots els ajuntaments les tractin de manera homogènia, i així, en el futur, tots aquests arxius es puguin compartir a Internet. Ara per ara, l’assessorament només consisteix a dir les condicions en què s’ha de guardar el fons fotogràfic, la dimensió en què s’han d’escanejar les imatges, la capacitat de l’ordinador, quina documentació s’ha d’emetre quan es reben fons de particulars i el tipus de contracte que s’ha de formalitzar amb els fotògrafs per als encàrrecs. Falta definir el model comú de fitxer, la qual cosa realment facilitarà la tasca dels ajuntaments.

L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sarrià de Ter ha adquirit el material informàtic adequat i el mobiliari i ha començat a recuperar tot el fons fotogràfic dispers dins del mateix Ajuntament, a catalogar-lo, escanejar-lo i guardar-lo en un arxiu informàtic.

Però l’objectiu d’un arxiu d’imatges és molt més ambiciós. Es tracta de recuperar la memòria visual del poble, la vida social, els fets que han tingut rellevància en el darrer segle XX. Per això, a més del material del mateix Ajuntament, l’arxiu ha d’estar en disposició de rebre fons de particulars, és a dir, de tots aquells que vulguin cedir fotos familiars o bé d’actes que tinguin a veure amb el poble. I anant més enllà, també s’ha de pensar a recollir tot el material audiovisual que es tingui constància que existeix: films casolans o de professionals que també estiguin relacionats amb l’activitat social i esportiva del poble. On és, per exemple, tot el material que l’Artur Mutos ha filmat al llarg dels anys?

En una reunió del Consell de Cultura, Raimunda Coll va esmentar que, una vegada aquest fons s’hagi catalogat, es tindrà un material excepcional per fer-ne exposicions, o un llibre específic de fotografies. Només cal veure l’exemple del CRDI (Centre de Recerca de Difusió de la Imatge) de l’Ajuntament de Girona, que ha publicat diversos llibres per donar publicitat a aquest patrimoni. Una vegada inventariat, els fons també han d’estar en disposició de ser consultats per part dels ciutadans.

Per fer el llibre Sarrià, el paper de la història, es varen buidar tots els fons fotogràfics coneguts per trobar fotos de Sarrià amb poca fortuna, per la qual cosa és important recuperar els fons de particulars, ja que els oficials tenen poc material relatiu al nostre poble.

Tot plegat sembla una feina feixuga, de llarg abast. El més important, però, és que s’ha iniciat, que es té clar com s’ha de fer i quins són els objectius. El més fàcil és que tingui continuïtat, però és necessari el concurs de tots els que ara tenen la responsabilitat en la gestió de l’Àrea de Cultura de Sarrià de Ter per tal que, amb el temps, disposem d’un bon arxiu d’imatges.

Assumpció Vila
Regidora pel PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter
article publicat a la revista Parlem de Sarrià n.62 (juliol-setembre 2007)