diumenge, 20 d’abril de 2008

Els falsificadors



La guanyadora del darrer òscar a la pel·lícula de parla no anglesa no és un film convencional sobre el patiment dels jueus en els camps de concentració nazi, sinó que relata l’intent per part dels alemanys de desestabilitzar les economies occidentals amb la introducció massiva de lliures esterlines i dòlars en el sistema financer en plena Guerra Mundial. L’acció succeeix al camp de Sachsenhausen (Berlín), en dos barracons aïllats dels demés, on els presoners rebien un tracte de favor pel fet de dedicar-se al preuat ofici de falsificar bitllets. La història es basa en un fet real, la novel·la d’Adolf Burger, The devi’ls workshop. The counterfeit money workshop of the Schsenhausen concentration camp, un dels experts del taller i qui té més dubtes morals sobre si el grup ha de col·laborar en la fabricació dels bitllets o per contra boicotejar-ho.

El dilema sobre la vida o la mort és constant i el protagonista, Salomon Sorowitsch, el millor falsificador de l’època, n’acaba fent abstracció deixant anar un lacònic “he viscut un dia més”.
Quan Sorowitsch arriba al camp provenint de Auschwitz els presoners han aconseguit perfeccionar la lliura esterlina, però no el paper, un dels errors clàssics de la fabricació del paper moneda. La clau els la dóna Sally (Salomon), utilitzant com a matèria primera el lli dels draps que utilitzen per netejar-se i que procedeixen de Turquia.
Una vegada la lliura esterlina ha passat tots els controls dels bancs suïssos i britànics, el comandant Herzog (en la vida real Bernhard Krüger) els ordena la producció del bitllet americà. Els presoners, conscients que la producció en gran escala d’aquests bitllets allargaran el règim nazi i enfonsaran les economies aliades, demoren amb excuses sobre la gelatina la impressió del dòlar. Quan aconsegueixen produir els bitllets, els aliats ja eren a prop i els nazis desmantellen el taller enduent-se la maquinària (la seva preuada Minerva) cap als Alps.

En acabar, una amiga em va comentar: Què li passa a l’economia en una situació com aquesta? L’emissió de moneda massiva significa inflació.
Els bancs centrals no tenen en els seus fons la contrapartida en or i altres monedes de curs legal les quantitats que han emès en bitllets del país, sinó que l’emissió de bitllets es correspon al grau de riquesa del país (PIB), i també al grau de confiança que es té en la seva economia. Quan aquesta confiança cau, la moneda es devalua.
Això és el que ha succeït al dòlar recentment. Una crisi de confiança en el valor dels actius immobiliaris del país ha fet caure el sistema financer, i per tant s’han de treure dòlars de circulació, fins que el valor de la seva economia s’equipari al valor de la moneda emesa.

Una pel·lícula com aquesta no és només una petita lliçó d’economia, que tampoc ho pretenia, ja que centra tot l’esforç en explicar una peculiar història de la Guerra Mundial, sinó que es té molt present les circumstàncies del col·lectiu jueu en els camps de concentració. Al final de la pel·lícula, Salomon Sorowitsch es passeja per Montecarlo amb un feix de bitllets, s’entén que falsificats. Una dona li descobreix el tatuatge de la seva estada a Auschwitz, l’estigma que el perseguirà sempre.

Vaig estar a Auschtwitz l’any 1980, quan amb els companys del darrer curs de ciències econòmiques de la UB vàrem organitzar un intercanvi amb la facultat d’economia de Varsòvia. Aleshores encara el règim era comunista, el general Jaruzelsky no havia donat el cop d’estat, no havia nascut Solidarnosc i quedaven vuit anys per la caiguda del mur de Berlín. Però els polonesos ja havien rescatat i preservat de la destrucció els barracons de l’horror nazi a Auschtwitz i a Bikernau, un lloc per la reflexió, testimoni dels episodis més aberrants de la condició humana.