Yume

La Nobuko Kihira m’ha enviat aquesta foto dels cirerers florits des del Japó. Mentre aquí celebrem el nostre Sant Jordi, la nostra festa de l’amor i l’amistat, allà els enamorats es petonegen sota la pluja de pètals rosats de la flor del cirerer.
La Nobuko em va ensenyar una part del Japó ara fa cinc anys, quan la vaig acompanyar amb en Gustau Carbó Berthold a veure els wasi, els tallers on es fa paper a ma.
Ara ella hi ha tornat, com cada any, per veure la seva família, els seus amics, mantenir les seves arrels i aprofundir en la seva cultura.

Un dels llibres que em vaig regalar per aquest St. Jordi ha estat Yume de Josep Ma. Navarro Santaeulàlia. En Santaeulàlia és un apassionat del Japó, retratat admirablement en el seu llibre Pagodes i Gratacels i en la traducció de haikús d’autors clàssics Marea baixa, haikús de primavera i d’estiu .En aquest darrer llibre sembla que l’encant s’hagi trencat en algun lloc, i el somni (Yume en japonès) s’ha esvaït. Parla dels haikús que l’eixelebrat Jan escriu a la seva estimada japonesa, poemets d'amor que li envia per SMS, quan els haikús mai han celebrat l’amor sinó la natura. No sembla que l’entusiasmi Tòquio, la ciutat bigarrada i desmesurada, i parla poc del paisatge japonès, havent fet només una excursió a un ryokan de les muntanyes.
Al hanami, la pluja de pètals dels cirerers, el descriu com una excusa per beure sake amb grups d’amics sota els cirerers, cridant Kiree, (oh, que maco).., sembla que el Japò aquesta vegada no ha captivat el personatge el qual fa mans i mànigues per emportar-se l’enamoradís Jan cap a Barcelona.
Moshi, Moshi Josep Ma.? Que et deu haver passat?

El poeta ens regala aquest bell poema,

Diuen que els somnis
mai es poden tocar,
¿com és que avui
t’he tingut als meus braços?

I el protagonista es pregunta si les japoneses tenen somnis o només tenen son.
Moshi, Moshi, Josep Ma?