dissabte, 19 d’abril de 2008

Sortida familiar al Bestrecà



El grup posant al mas del Peiré

Acostumo a reservar els diumenges per anar a caminar, o més ben dit a voltar. A la primavera, l’excusa sol ser anar a buscar espàrrecs i, a la tardor, també val sortir a caçar bolets. El contacte amb la natura, la muntanya, el bosc humit, sobretot en aquesta època, quan esclata en les mil tonalitats del verd és un reconstituent per la meva anatomia. Com molts dels que ens agrada caminar hi solem anar en grup, però si convé també hi vaig sola, sobretot a la vall de la riera Xuncla que la conec bé des que amb l’Ivan Bustamante i l’Estel Turbau vàrem obrir els camins de la ruta dels molins.

El diumenge passat em vaig apuntar a la sortida familiar que va organitzar el Grup Muntanya Sarrià. En el grup hi havia dos dels socis fundadors del GMS, la Joana Rosdevall i en Joan Sunyer, i també els incombustibles Quim Llunell, Quim Carreras, i en Manel. Els altres formem part de la nova fornada, l’aposta del GMS per fer créixer la base i l’afecció en els més petits per la muntanya. Així, l’Agustin Jaime i la Loli Fernández amb els nens, en David González i la Núria Varea carregant en un motxilla ad hoc el petit Hèctor, un nen rialler encantat de pujar gronxant-se, el matrimoni Sais amb els dos nens, i els veterans Josep M.Cairó, la Sole i jo, que aguantem prou bé aquest nivell.
Aquesta vegada no hi era el president, en Josep Turbau, qui està impulsant de nou el grup muntanya i qui té clar que el grup ha de comptar amb molta gent, per programar diversos tipus de sortides. Aquesta temporada, dins de l’apartat de sortides familiars, s’ha fet l’inici d’escalada a Santa Brígida, la ruta romana del Capsacosta, el volcà del racó a les Preses i Sant Martí del Corb, Sant Miquel del Mont i el Bestrecà.

El puig del Bestrecà (1.057,5) és damunt d’Oix. Vàrem esmorzar a mig camí, al mas del Pairé, una masia mig enrunada, amb una era, per una estona pati de jocs de la mainada. Gairebé dalt es troba l’ermita de St.Andreu del Bestrecà, amb un mas, les corts i les pastures. Uns metres més amunt, les restes del castell del Bestrecà, d’on es veuen una fantàstiques vistes de la vall d’Hortmoier i del Ferran.
El temps no ens va deixar fer la migdiada i corrent, sentint la pluja caure sobre la capelina vam anar baixant. A Oix, la tempesta ja s’havia calmat, però vam anar desfilant cap a Sarrià de Ter. Més que una diada va ser una matinal. Va valer la pena.
Per més informació de les activitats del GMS, podeu clicar a
www.grupmuntanyasarria.tk