diumenge, 6 d’abril de 2008

La crisi Immobiliària


Veig aquesta grua des de la taula on escric. Sempre m’ha fet gràcia veure com, en acabar la jornada, els paletes enlairen a la grua algunes eines, com la talladora de rajoles, per por que els robin al vespre. Aquesta promoció al carrer Major de Sarrià de Ter complia a més amb el nou Pla Especial que obliga a conservar els elements de la façana més importants, com els brancals de pedra. Aquesta parcel·la, antigament era el magatzem de grans i vins de la família Ensesa i després una carrosseria i planxisteria. Del pla especial n’estic particularment orgullosa, ja que ha estat la meva aportació a l’urbanisme del poble, com a regidora de cultura, formant part de l’equip de govern en la passada legislatura.
Ara però, l’obra està aturada. Sembla que per problemes amb una escletxa amb la casa veïna, però més aviat diria que no han acabat de pagar ni als estructuristes, i tothom sap, que aquestes empreses són les primeres en cobrar d’una obra. No hi queda ni un rètol, ningú que pugui identificar als propietaris. El veïnat esperava que posessin a la venda alguna plaça d’aparcament, ja que en el carrer Major en falten, però diria que va per llarg.


L’hemorràgia immobiliària s’ha emportat per endavant el grup Lábaro, amb més de 840 milions d’euros de deute. El grup Lábaro és la constructora de 43 cases conegudes com Els jardins del Golf en el vessant oest de la muntanya de can Morbey, a Sant Julià de Ramis. El Golf Girona, pertany a la família Ramió la qual, a més d’aquesta promoció, en te dues d’altres constructores dins del mateix camp. Les relacions entre els Srs. Ramió i l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis estan molt tenses, ja que costa que compleixin la normativa. Amb l’Ajuntament de Sarrià de Ter estan pitjor. D’entrada, perquè els terrenys propietat del golf de la banda de Sarrià de Ter no són urbanitzables i cada dos per tres se’ls ha d’advertir. La darrera ha estat la seva voluntat de connectar el clavegueram de totes les cases del grup Lábaro amb la xarxa de Sarrià de Ter, la qual cosa els ha estat totalment prohibida per l’Ajuntament, a menys que es construeixin tota la canonada (uns quants quilòmetres). I així estan, porten dos anys marejant el tema i el contenciós encara per resoldre.


Han venut poques cases, potser una desena, i els veïns creuen que aboquen a una depuradora. El cert és que aboquem al rec de les Moleres que va a parar a la riera Xuncla. S’ha denunciat una i altra vegada, però aquesta tarda, com podeu veure en aquesta foto, l’abocament continuava.



Tothom sap que els camps de golf han estat una tapadora per fer urbanitzacions en sòl rústic. El Golf Girona n’és un exemple del desastre en què es pot arribar a convertir. A més del problema del clavegueram, els pous del golf eixuguen la riera Guilana, que fa un munt d’anys que no porta aigua. Ells diuen que reguen amb aigua de depuradora però, veient la riera eixuta, qui se’ls creu?.

La crisi immobiliària es veia a venir. Però una crisi financera i una crisi immobiliària no tothom la preveia. Els economistes han començat a fer previsions i mals auguris: enguany caurà el 60% de la construcció, el 30% del sector automoció, un 20% restauració, un 12% el sector alimentari, i de retruc tot el consum i les empreses de serveis. Una crisi d’aquest tipus és la que va patir el Japó fa 12 anys. En varen tardar 10 a sortir-se’n, deu anys!. Fa dies que tots els financers estem fent els plans de contingència: augment i finançament d’estocs, augment de vendes a l’estranger, revisions de crèdit a clients, ajustos a la producció. Pinten bastos per els propers anys. Espero ens en sortim.