L'aigua de les piscines

Foto manllevada del Flickr de Don Gato.

En la darrera edició de la Fira de Mostres de Girona, coneguda pel Certamen, s’exposaven una gran profusió de piscines i de jacuzzis, de totes mides i, suposo, pressupostos. Vaig pensar que, avui en dia, qui no té una piscina privada no és ningú, la qual cosa em van confirmar uns amics, quan en veure tot el terreny que tinc destinat a hort em van preguntar perquè “encara” no en tenia una. Prefereixo veure créixer les carxofes, les faves, les tomates i els carbassons a dedicar-me a treure les fulles de la piscina i vigilar la seva cloració total per acabar remullant-me, potser, durant dos mesos a l’any. Surt més a compte, en euros clar, pagar la quota de la piscina municipal del poble i, per l’hivern, la piscina coberta del Geieg.

Tanmateix, per l’hort tinc el problema solucionat. El meu avi, en Joaquim Simon, a qui no he conegut, ja va fer instal•lar un dipòsit al pati que s’alimenta de les aigües pluvials i del pou de la casa, una petita infraestructura intel•ligent que serveix per regar l’hort. De les aigües pluvials aquest any no me’n podré refiar massa, però del pou, segur.

El país s’ha anat omplint de petites piscines, més aviat basses, que no permeten ni tant sols fer un gir, so pena de trencar-te la closca, o unes quantes braçades, però que consumeixen molta aigua. És el model de la casa aïllada, en urbanitzacions també aïllades, el model americà que tant ens ha enlluernat. Segons el ban que ens ha passat el batlle de Sarrià de Ter, es prohibeix omplir-les amb aigua provinent de la xarxa pública. Per tant, qui no hagi estat previsor i tingui la piscina buida s’haurà d’espavilar, comprar-la en cisternes o bé treure aigua del pou.

En el darrer ple municipal, la Iolanda Jiménez, del grup del PSC, va preguntar quines actuacions prendria el Consistori per aquest estiu, a la qual cosa se’ns va contestar que l’aigua que ara tenia la piscina es filtraria i es podria recuperar. Bé, doncs, assumpte resolt a curt termini, a menys que no es buidi com va passar l’any passat per accident. Si als responsables municipals els fa falta una mica d’aigua, per la piscina i pel reg, només recordar que hi han pous de titularitat municipal (dos a la riera Xuncla, un a la riera Guilana) que es varen construir per l’abastament de l’aigua del poble abans de formar part de la xarxa d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, els quals poden servir, no només per temps de sequera, sinó per ara en endavant, i així estalviar l’aigua potable que es pren de la planta de Montfullà i per tant, del cabal del riu Ter.

Encara en trobaríem d’altres: el modest de la placeta, que jo recordo amb una caseta i una bomba, ara amagat sota l’elefant de la instal•lació infantil, el de Cobega, abans privat, molt profund i cabalós i dos més que queden al passeig del riu que eren també privats però la urbanització del passeig els va deixar fóra de l’alineació de les cases.

Fa més de quinze anys, la Junta de Sanejament (abans que és creés l’ACA) va començar a perseguir tots els propietaris de pous, per tal que es declarés el consum d’aigua i, amb un evident afany recaptatori, es pagués el corresponent rebut. L’aigua és de domini públic i per tant la seva utilització s’ha de pagar. Ja hem vist que no sempre ha estat així: els pagesos, els particulars i els industrials tenen diferents preus i no tothom paga l’aigua, el control exhaustiu ha estat impossible. Mica en mica, tothom va deixar el seu pou i es va anar connectant a la xarxa pública, per estalviar-se problemes de salubritat i de control. Però aquest mica en mica està portant al desastre el riu Ter. Una mica dels pous que no es consumeix, una mica que es perd per les canonades, una mica per un consum excessiu, una mica per l’augment de la població, una mica perquè rentem i ens dutxem més, una mica per tot plegat i ara tota l’aigua es treu de Susqueda o del Pasteral. I els freàtics estan a vessar, mentre que el riu no porta aigua superficial.

John Kennedy va guanyar la presidència dels EEUU en part per capgirar un raonament, dient-nos: no demanis què pot fer el teu país per tu, digues que pots fer tu pel teu país.
Tant a títol particular com col•lectiu ens veurem obligats a prendre mesures a llarg termini, perquè aquest és un problema estructural. L’aigua de la xarxa municipal és gratuïta pels Ajuntaments de Salt, Sarrià i Girona, ja que l’empresa és pròpia, però seria un estalvi d’aigua potable usar l’aigua dels pous municipals pels usos no pròpiament potables, com ja he dit, el reg i la piscina. Seria un estalvi d’aigua, però no de cost, aixó sí, la nostra aportació particular, com a comunitat, a un problema que es planteja difícil de resoldre.