Fer ràdio

Tot veient la col·lecció de ràdios antigues en l’exposició del 25è aniversari de la ràdio Sarrià, hem passat una estona agradable uns quants vells coneguts que un moment o altre hem col·laborat amb l’emissora. La invitació, aquesta vegada sí que va arribar a temps, duia la sorpresa d’haver estat manuscrita a l’antiga pel senyor Nicolau Casas, alegrant-nos de tornar-lo a veure actiu. La Neus Mercader, conductora de Ràdio Sarrià, va presentar l’Àlex, l’amic i col·laborador que tantes i tantes vegades els ha donat un cop de ma amb el material tècnic de l’emissora. L’Àlex ens va il·lustrar sobre la diferència de la ràdio de galena i el transistor i ens va recordar les diferències entre l’AM i la FM. Amb aquell reguitzell d’aparells de ràdio, sortits del fons del Museu d’Història de Girona, es podia seguir la seva evolució tècnica dels darrers cinquanta anys, tret dels Ipod actuals.
Quan va entrar l’Engràcia Bramon de l’escola Montserrat, va preguntar si els aparells pertanyien a la gent del poble. Ningú hi va caure que es podia fer una recerca i fer-ne una exposició. El món del col·leccionisme és immens i de ben segur hauríem tingut alguna sorpresa. En Nicolàs Pichardo em va recordar que durant temps el Sr. Jaume Lorenzo ens va oferir fer-ne una exposició i que comptava amb més de 285 models. Potser més endavant s’hi pot pensar, ja que aquest tipus d’exposicions, on participa la gent, solen resultar molt gratificants i multitudinàries.

La Dolors Xabé em va fer memòria del meu oncle Joan que feia ràdios. És curiós, poca gent a Sarrià recorda a n’en Juanito de can Vila, en Joan Vila Roca, un pirat per l’electrònica que va muntar a Barcelona una empresa d’altaveus de gamma alta. La ràdio de la foto és el regal de casament als meus pares i la va muntar ell, comprant les peces aquí i allà, tal com es feien les coses a l’Espanya dels anys cinquanta. Està pendent de ser rehabilitada per en Josep Torrent del Pont Major, un altre conegut col·leccionista.

El meu oncle i el meu pare varen treballar després de la Guerra Civil a can Pla, a l’Optimus de la carretera de Barcelona i allà s’encarregaven de fabricar les membranes dels altaveus, seguint el model que havia dissenyat el meu avi. Tots dos a més es varen interessar per l’electrònica, els inicis del que sembla és una nissaga familiar. El meu germà, déu n’hi do la d’aparells que ha desmuntat, tot i que ara s’ha convertit en un gurú de l’electricitat i el meu nebot porta el mateix camí i ja és un expert en internet.

Allà es va comentar quina seria la ràdio del futur, no el model de receptor, sinó el model d’informació. L’èxit dels nous canals més pensats per Internet que per ràdio analògica, estan revolucionant el món de la informació. De les ràdios locals, el que hem de valorar sobretot és el fet diferencial, és a dir, la informació local que aporta, no els continguts generalistes. Poder escoltar les tertúlies, els debats, les notícies locals, les entrevistes, a qualsevol hora per Internet, ja està a l’abast de qualsevol. Però fa falta qui dissenyi la web de la ràdio, o la web municipal, i que després de donar la notícia per les ones, pengi la gravació a Internet. I sinó al Youtube.