Islàndia, tocat i enfonsat

Islàndia està patint la crisi financera fins el punt d’estar gairebé en fallida, és a dir a de fer suspensió de pagaments. El petit país nòrdic ja arrossegava un fort endeutament exterior degut al seu alt nivell de vida i la forta dependència dels ingressos de la pesca. Com Noruega es manté fora de la UE precisament per no haver de cedir part de les seves aigües territorials, però aquesta independència monetària li pot sortir caríssim. Els darrers anys, els yuppies i brokers dels bancs locals, el Kaupthing, el Glitnir, i el Landsbanki varen finançar el seu endeutament captant diner d’inversors estrangers- tot pagant tipus d’interès més alts -, que només recuperaven en inversions arriscades. La indefensa krona islandesa ja va patir a la primavera l’atac dels hedge founds que varen enfonsar la seva cotització i ara, el FMI es planteja fer un préstec de 1.630 milions d’euros per salvar el país de la bancarrota, quan ja ha rebut un préstec de 4.000 milions d’euros de Rússia.

A primers d’octubre ens varem assabentar que molts ajuntaments britànics tenien dipòsits en les oficines de la banca islandesa a la Gran Bretanya, -ja que obtenien millor remuneració- i que el primer ministre Gordon Brown va invocar la llei antiterrorista per confiscar els béns dels islandesos a la GB si Islàndia no garantia els dipòsits de tota la banca, inclosa la de les oficines a l’estranger.

Podrà fer front Islàndia tot sol a aquest enorme deute?. És un país que no produeix gairebé res, només viu de la pesca, bàsicament bacallà, dels ramats de xais, de les vaques i dels seus transformats. No té fusta, els bedolls no aixequen més d’un metre, no te altra riquesa que el seu paisatge i l’energia geotèrmica que, pel fet d’estar aïllat, no pot transportar. En alguns hivernacles conreen tomàquets, pastanagues i cogombres, però han d’importar tots els altres aliments, verdura, fruita, cereals. El turisme és incipient i només arriba els mesos d’estiu, quan es pot travessar el país per la carretera de l’interior, tancada per la neu a l’hivern. La població, de 330.000 habitants, es concentra a la perifèria, prop de la capital, on la temperatura és més suau per la corrent càlida del Golf.
En quant a indústria, s’ha parlat d’instal·lar-hi empreses amb molta demanda d’energia i treballar a maquila, però només ha reeixit alguna empresa de producció d’alumini.

Els islandesos viuen pendents de l’erupció dels volcans, principalment dels que es troben sota el glaciars Vatnajökull i Mirdaksjökull, ja que els poden provocar inundacions i la desaparició del territori. És un país nou, canviant, on la terra s’està formant, on es trepitja lava verge, de pocs anys. Per ells, darrera cada pedra s’hi amaga un gnom i per Juli Verne, el viatge al centre de la terra s’inicia al volcà Snaefells.
No sé si estan preparats per aquesta erupció financera ni per l’enfonsament de la seva economia. Tampoc conec les receptes per salvar el país de la bancarrota, ni si la broma de posar en venda el país a l’e-bay amb excepció de la cantant Bjork durarà gaire, però si voleu conèixer un país i un paisatge absolutament diferent i magnètic, heu de visitar Islàndia. Millor fent trekking.