Els polítics i la política local

He tingut ocasió, amb motiu del Congrés Arxius i Drets Humans, de fer amistat amb la Carina, una noia documentalista de la Universitat de Rosario, a l’Argentina. En una conversa sobre el nostre país, em va demanar li expliqués com funcionaven aquí els ajuntaments i quina era la meva feina com a regidora. El que més la va sorprendre va ser que la nostra dedicació a la política fos compartida amb una professió i un treball habitual, i que la remuneració pel càrrec polític, tant de qui s’hi dedica a temps total o parcial fos, al seu entendre, tan petita. Pel que sembla, quan ho va comparar amb els polítics del seu país, a l’Argentina, fins i tot en un ajuntament petit la proporció és de 1 a 5, és a dir, el sou dels polítics és de cinc vegades superior al d’altres professions. També es va sorprendre quan li vaig comentar que a Catalunya existien molts mecanismes de control de la despesa pública per evitar la corrupció.

La visió de la Carina també va ser molt positiva en veure el nivell dels equipaments del poble, amb només 4.300 habitants. El Congrés es va desenvolupar a l’edifici de la Cooperativa, un Centre Cívic que funciona prou bé, on a l’estiu s’hi celebra el casal i les activitats esportives.

Tot plegat ve al cas de l’entrevista que la Montse Barrera (per cert també present en algunes sessions del Congrés) fes a l’alcalde Roger Torrent, publicada el dilluns 6 d’octubre. L’alcalde fa un repàs dels temes actuals del poble prou coneguts, com l’ampliació de l’AP-7, la Facultat de Medicina, la Biblioteca, el TAV, els traspassos dels terrenys dels antics accessos de l’autopista, la cessió de l’edifici de la Fundació Els Joncs, temes importants que es varen iniciar en l’anterior legislatura i que encara no estan resolts. No he sabut llegir cap novetat, cap projecte que bulli en el cap de l’alcalde, cap idea engrescadora. Gestió del que hi havia i continuïtat. També es lamenta de la baixada dels ingressos de la construcció “en un 40%”, diu, sense afegir més informació. A què es refereix, a la partida de l’ICIO (l’Impost per construccions, instal·lacions i obres), o a la totalitat dels ingressos?. L’ICIO tradicionalment no ha suposat més d’un 10% del pressupost. Una baixada suposa que ens haurem d’ajustar en la despesa, però es podrà mantenir el nivell dels serveis, però no la inversió. L’entrevista en aquest sentit és confusa.

Quan parla de l’oposició, és a dir, del PSC, el grup que vàrem iniciar el projecte de Centre Cultural on se situa la Biblioteca, ens diu que ens costa trobar el nostre lloc. Vaja, pel que sembla no ens em situat prou bé a l’oposició. Cap dels que formem el grup del PSC vivim de la política, o de l’ofici d’analitzar la política, com algú defineix als politòlegs i per tant el nostre lloc està a la nostra feina i professió habituals i en les entitats del municipi on participem activament.
Com li vaig explicar a la Carina, a l’Ajuntament la nostra tasca és la de control, vigilar que la despesa es faci correctament, que les inversions es realitzin i que no es perdin els drets econòmics que li pertanyen. Entenc que a l’alcalde no li agradi el to quan ens hem queixat perquè no s’urbanitza el carrer Josep Flores, que es deixi l’oportunitat d’aplicar estalvi energètic en la nova Biblioteca, que aquesta es licités abans es tingués clar el pressupost total, que s’hi prevegi obra provisional, que s’endarrereixi per no haver vigilat l’execució de l’obra, o que en el projecte del passeig Cinto Verdaguer es talessin uns arbres innecessàriament, o que es pressuposti una despesa en telefonia mòbil excessiva. ..
Entenc que li molesti la crítica, que nosaltres creiem és constructiva i la que ens pertoca com oposició i entenc que estaria més tranquil sense ningú que el controli, però com diu la dita, qui no vulgui pols que no vagi a l’era.