Els símbols franquistes del Pont de l'Aigua

El Pont d el'Aigua, amb les àligues imperials feixistes

Aquests 9 i 10 d’octubre, a la seu del Departament d’interior, Relacions Institucionals i Participació han tingut lloc unes jornades sobre Fosses comunes i simbologia franquista. Un dels ponents, el catedràtic d’història contemporània de la UB, Antoni Segura, en parlava en un excel·lent article al diari El Punt del 7 d’octubre, i deia, a propòsit de la recerca de les persones desaparegudes per la repressió franquista: “és una qüestió de justícia i de dignitat, no pas de remoure innecessàriament el passat, ni d’obrir velles ferides que, per altra banda no es van tancar mai, ja que si una cosa no va cercar la dictadura és la reconciliació, tot al contrari, ja que va marcar clarament i durant quatre dècades la divisió entre vencedors i vençuts. De la mateixa manera, la perpetuació de símbols, monuments, noms de carrers, etc. del franquisme, que encara avui es poden veure en moltes ciutats i pobles d’Espanya (també a Catalunya) exigeix aplicar sense més tardança el que disposa l’article 15 de la denominada llei de la memòria històrica del 2007: les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.”

L’anunci que la Generalitat elaborarà un inventari de monuments franquistes venia a tota plana en la premsa del dia 10 d’octubre. La notícia la va donar en Joan Boada als assistents a les jornades, però dies abans, Jordi Guixé i Corominas, responsable d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic ens ho havia avançat en la ponència sobre “Arxius i Drets humans, una aportació del Memorial Democràtic” en el Congrés de Sarrià de Ter. Tant en el diari El Punt, com en el Diari de Girona la notícia s’il·lustrava amb una foto antiga de l’escut del jou i les fletxes, el símbol falangista, del Pont de l’Aigua.

Jordi Guixé, en el curs de la conferència, precisament va comentar que havia visitat el pont i li havia semblat correcte la intervenció, traient l’ escut falangista i deixant una placa on s’explica que el pont fou construït per soldats republicans l’any 1940. En el torn de paraules, li vaig fer avinent que no devia haver vist les àguiles imperials que hi han a les parts exteriors del Pont de l’Aigua (són quatre), i que tot i que l’any 2004, el ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter va demanar formalment al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (propietari del pont) que les tragués, no ho ha fet.

Estat actual de l'escut del Pont de l'Aigua

En la revista Parlem de Sarrià s’han publicat diferents articles sobre la construcció del Puente del Caudillo l’any 1939 i sobre el significat dels murals (els articles es recullen en el llibre “Sarrià de Ter, el paper de la història”). Els relleus, obra de l’artista gironí Joan Carrera, representen episodis de la Guerra Civil: El alto de los leones, l’enfonsament del Baleares, l’Alcàssar de Toledo i la Ciutat d’Oviedo. En la intervenció feta l’any 1997, els relleus es varen tapar amb metacril·lat per conservar-los, però a dia d’avui és totalment impossible observar-los. Si bé es varen deixar els escuts que no s’havien malmès, l’any passat es varen enretirar tots els escuts, sobretot el més important i més visible, l’escut del jou i les fletxes que sempre estava guixat i pintat.

Boada va anunciar que “amb l’estudi a les mans valorarem les actuacions que cal emprendre, com ara l’extracció de l’espai públic o la col·locació de senyals contextualitzadors”. L’inventari s'elaborarà en col·laboració amb Adigsa i les universitats de Lleida, Rovira i Virgili, Girona i Autònoma de Barcelona. La coordinació dels treballs anirà a càrrec de la historiadora Pilar Mateo, autora de l’inventari fet a Barcelona, i la previsió és que estigui enllestit en un any.

Al meu entendre, amb la preservació dels relleus ja quedarà prou preservat el valor històric i artístic del Pont de l’Aigua. No fa falta mantenir les àguiles imperials ja que aquest és un símbol massa potent del franquisme i del falangisme. S’han de treure i deixar-los en un museu, on es poden contextualitzar molt millor que a la via pública. Ara, amb la seva contundent presència, són un insult permanent als veïns de Sarrià de Ter i del Pont Major.

P.D. Àngel Garcia te un racó en el News, de la revista Parlem de Sarrià, on hi posa l'escut de l'àguila i la llegenda: la gallina a la cassola!

P.D. Narcís-Jordi Aragó, en la seva columna dels dilluns al diari El Punt ens va fer veure que a les plaques de les columnes hi posa que el pont es va reconstruir "amb" treballadors presoners, quan el que correspon és la preposició "per".