divendres, 24 d’octubre de 2008

Una falsa consulta popular

Aquest divendres s’ha fet públic el resultat de la consulta sobre el concurs d’idees per la realització d’una escultura en homenatge a la dona. La proposta inicial va sortir de la Comissió de la Dona i l’Ajuntament de Sarrià de Ter va convocar a tots els artistes sarrianencs a participar-hi. Tres artistes, Dolors Xabé, Pepe Herrera i Mònica Aymerich s’hi van presentar, amb quatre propostes. La Dolors en presentava dues, dos esbossos de dones en actitud més aviat festiva, en Pepe una mena de banc amb llegendes escrites i la Mònica, una proposta més elaborada d’una dona embarassada per realitzar en acer corten. A la Biblioteca es varen poder veure les propostes i votar la que més ens agradava.

Em va semblar, davant la minsa participació i així m’ho va corroborar la regidora de la dona, Dolly Grau, que als artistes només se’ls havia enviat la carta i no s’havia fet cap més trucada ni convocat a cap trobada per explicar el projecte de la comissió i, per tant, a motivar-los d’una manera més personal a col·laborar. Qui es va presentar al concurs d’idees fou qui va estar més a l’aguait o més motivat.

De la consulta a la Biblioteca en va sortir guanyadora una de les propostes de la Dolors, amb un resultat de 13 vots a favor contra un vot a favor de la proposta de la Mònica. A la reunió de la Comissió de la Dona, es va considerar que l’opinió “popular” es tindria en compte com si fos un vot. La votació dels assistents, (no hi van assistir ni Lluïsa Martínez ni Irene Aymerich, mare i germana de la Mònica per no influenciar en la votació), va donar el resultat de 5 vots a favor de la proposta de Mònica Aymerich contra 4 a favor de la de Dolors Xabé (tenint en compte la consulta “popular” que comptava per un.

La regidora Dolly Grau ha dit en una entrevista a Ràdio Sarrià (un servei impagable aquest dels talls de veu), que aquest és un resultat “democràtic” i que va ser molt ajustat. En quin moment es va dir que la consulta popular només computaria com un vot?. Tothom qui es va apropar a la Biblioteca ho va fer pensant que els seu vot comptaria per un, no que tindria tant poc valor. Si se sumessin tots els vots, el resultat seria de 16 a favor de la proposta de Dolors Xabé i de 6 a favor del de Mònica Aymerich. Tot i la diferència aclaparadora que existeix, aquesta democràcia esbiaixada que ens presenta la regidora ha donat com a resultat el projecte de Mònica Aymerich.

En català solem dir que ens volen fer passar bou per bèstia grossa. En castellà que para este viaje no hacian falta tantas alforjas. No cal demanar la opinió de la gent si després no es vol tenir en consideració. I, francament, sense entrar a valorar la proposta artística de Mònica Aymerich, algú de la seva família hauria d’haver pensat que era probable que sortís guanyadora i que, tenint en compte que el seu pare és el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament, no és massa ètic en política fer l’encàrrec d’una escultura a un familiar.