dimarts, 28 d’octubre de 2008

Escultura de tors de dona

En l’especial de Sant Narcís del diari El Punt d’enguany, es poden observar les diferents escultures de diversos autors que es troben als carrers de Girona. L’escultura “tors de dona”de Rosa Serra situada al carrer Bonastruc de Porta, sota les vies, no va estar exempta de polèmica quan es va inaugurar l’any 1982. Resulta que l’escultura de dona, de formes arrodonides, quan es mira des del carrer Figuerola té l’aparença d’uns genitals masculins, cosa totalment accidental i que a l’artista ni se li va ocórrer es podia interpretar. Aquesta anècdota ens il·lustra fins a quin punt, l’obra d’una artista de renom com Rosa Serra és qüestionada per persones que ni tan sols entenen d’art.

Sobre l’escultura de la dona de Sarrià de Ter n’ha opinat molta gent, cap d’elles especialista en art. El soroll ha vingut pel procés d’elecció de l’obra i per tant de l’artista i en cap cas per la qualitat o originalitat de la proposta artística. L’obra guanyadora, el tors de dona de Mònica Aymerich, es preveu realitzar en acer corten, mentre que l’obra de Rosa Serra és de metacrilat. Els dos treballs parteixen d’una idea comuna, el cos de la dona, però l’execució és totalment diferent.

La regidora de la dona ha dit que sempre es va quedar clar que seria la Comissió de la Dona qui decidiria sobre l’obra. A això no hi ha cap objecció a fer, com si enlloc de convocar el concurs s’hagués fet un encàrrec directe. De fet així és com ha actuat l’Ajuntament fins ara, proposant a algun artista sarrianenc la realització d’una escultura: a l’Emília Xargay, el Toro, a n’en Pep Aymerich, l’Iglú, a l’Agustí Vila, l’escultura als Gegants i a n’en Joan Prades, en Joan Casassa i al mateix Agustí Vila l’escultura als Donants de Sang.
El problema ha sorgit quan s’ha volgut donar l’aparença de participació ciutadana a un procés de consulta sobre les obres quan no era aquesta la intenció. La regidora ha dit que no es demanaven les dades personals, ni les dades censals, per tant, la consulta no era vinculant. Si la regidora hagués volgut les dades dels votants o el certificat d’empadronament, o formalitzar la butlleta pel registre de l’Ajuntament també ho haguéssim fet. No entén la polèmica, ha dit, doncs només li falta voluntat d’entendre-ho. A la Biblioteca es va votar a una artista, no a una obra.

Amb aquests tipus de processos s’hauria de ser més curós. De fet, si algú recorda les paraules del regidor de participació ciutadana Raimon Cros, quan martellejava amb aquell tro de veu “escolteu al poble”, sembla que escoltar als veïns i fer cas del que proposen hauria d’haver estat la norma d’aquest govern. Però una vegada desaparegudes les comissions de la Festa Major, del Paper i de Cultura, és a dir, alguns dels canals habituals de participació ciutadana, és difícil que el que la gent demana sigui assumit pel govern. Sempre queda manifestar-nos, queixar-nos al ple, o, fer-nos sentir en aquests espais virtuals que són els blogs. Després de veure com s’ha escampat el post “una falsa consulta popular” cada cop crec més en el poder de la informació de la xarxa.

Si l’escultura de la dona es farà en aquesta legislatura ho desconec. L’economia no és precisament favorable i el pressupost del 2009 ja neix coix arrossegant el dèficit del 2007. No cec que sigui una prioritat, quan aquest any no s’ha pogut cobrir el pressupost de cultura ni s’han pogut fer les obres previstes a l’escola. Però amb independència que l’escultura es faci o no, quan es torni a convocar a la gent, més d’un es preguntarà, i ara per què la volen la meva opinió?. O sigui, si l’equip de govern munta una carpa de circ, que no ens cridin a fer el pallasso.