divendres, 3 d’octubre de 2008

Els arxius i el dret a consultar-los


El dijous 2 d’octubre, a la contraportada del diari El Punt un article de Salvador Garcia- Arbós ens informava que la documentació del Govern Civil de Girona entre 1772 i 2002, ha estat dipositada a l’Arxiu Històric de Girona (el de Sant Josep), on ja es pot consultar, després del treball d’inventari i indexació que han fet els arxivers Nuri Faig i Martí Blesa.

Per la tarda, en el Congrés Internacional sobre Arxius i Drets Humans que se celebra a Sarrià de Ter, vaig coincidir amb Montserrat Hosta, la directora de l’Arxiu Històric i la vaig felicitar per aquest important ingrés i per fer coincidir la notícia amb la celebració del Congrés. En el col·loqui de tardor de Banyoles de l’any 2005, l’historiador Josep Clara va manifestar que tot i que ell havia consultat en una època aquest arxiu, desconeixia on era i temia pel seu futur, alhora que demanava als historiadors gironins se centressin en la recerca dels fons de la Guàrdia Civil i del Govern Civil, per conèixer la història del franquisme a Catalunya.
L’article del dijous, aclaria que l’arxiu del govern Civil es va traslladar en diversos magatzems, donada la impossibilitat de guardar-lo a la seu de l’avinguda Jaume I.

Resolt per tant el problema dels documents “desapareguts” temporalment, i per fi catalogats i a l’abast del públic, la Montse em va comentar que tant bon punt l’actual subdelegat del Govern a Girona, en Francesc Francisco-Busquets va prendre possessió del càrrec, s’hi va posar en contacte per iniciar la catalogació i el posterior dipòsit a l’Arxiu Històric de Girona. Aquesta és una mostra de la feina que fan calladament algunes persones, com els directors d’arxius i arxivers, una feina poc coneguda, però fonamental per posar a disposició dels historiadors el fons documental de Girona.

La ponència del jurista Carlos Jiménez- Villarejo (ex cap de la Fiscalía Especial Anticorrupción de 1995 a 2003, any en què, durant el govern del PP, se’l va cessar) versava sobre Els arxius i la Memòria Històrica i ens va donar moltes dades curioses que demostren que aquest país no està facilitant en absolut la tasca als investigadors. Per exemple va dir que a Espanya no existia una llei d’Arxius, tal com la tenim a Catalunya, i per tant cada director d’arxiu pren les seves decisions sense un marc definit. Que la llei que regula el secret de certa documentació oficial és una llei preconstitucional, la qual no ha estat derogada. Que la Llei de la Memòria Històrica del govern de Rodríguez Zapatero encara no s’ha desenvolupat, que la Ministra Carme Chacón, ha regulat amb decrets lleis i reglaments, l’accés a documentació militar vulnerant la llei sobre Patrimoni o que l’accés a la informació personal dels registres civils només es pot fer quan han passat 50 anys de la seva defunció, sense poder saber quan un falangista o quan un botxí s’ha mort, ja que es desconeix la seva identitat.

També va fer esment al fet que molta documentació sobre la repressió franquista es troba dipositada en múltiples arxius, la qual cosa impossibilita la recerca. La Montse, em va comentar que això era lògic, ja que la documentació l’ha de custodiar l’arxiu de la institució que l’ha generat, però que n’hi hauria prou amb un bon catàleg per facilitar la feina als investigadors.

Al començament de la ponència, el grup que es manifestava contra la presència del secretari d’interior Joan Boada encara cridava i xiulava, ignorant que feia estona que Joan Boada havia sortit per la porta d’emergència. En aquest afer tothom té les seves raons. Per una banda, els organitzadors del Congrés, la ONG Arxivers Sense Fronteres, tenen dret a convidar als representants del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, en qualitat de col·laboradors. Per altra, els simpatitzants de Núria Pòrtulas fan bé de recordar-nos de tant en quant que segueix encausada per l’Audiència Provincial, en llibertat provisional vigilada, i sense que s’hagi iniciat el judici ni s’hagi pogut defensar. En el fons, el que és paradoxal, malgrat la bona voluntat de Joan Saura i d'IC, és que el Memorial Democràtic depengui de la Conselleria d’Interior, és a dir d’Ordre Públic, tal com ho manifetsa en Josep Benet en el pròleg de les seves memòries.

Després d’aquesta conferència es va inaugurar l’exposició Els Papers de Salamanca, a l’antiga nau de Manter al carrer Josep Flores, la qual fou presentada per Ramon Alberch, Subdirector General d’Arxius i Gestió de Documents de la Generalitat de Catalunya. Un tema punyent, el de l'aquest arxiu postís, que el PP va utilitzar en el seu dia per enfrontar Catalunya amb d’altres comunitats, i que encara no s'ha resolt, malgrat que sembla aviat es solucionarà. Si com deia el Sr. Carlos Jiménez-Villarejo, existís una llei d’Arxius a Espanya, el criteri que la documentació s’ha de preservar on s’ha generat també estaria clar pel director de l’arxiu de Salamanca i pels habitants d’aquesta ciutat. Sembla però que amb la pedagogia no n’hi ha prou.
L’exposició val molt la pena.