dilluns, 8 de desembre del 2008

El camí català de Sant Jaume



L'indicador del carrer Major de Sarrià: a Girona, 4,2Km.



L'indicador del carrer Vora Ter de Sant Julià senyala Girona a 4,2Km.

Des que ens van instal•lar un pal indicatiu al començament del carrer Major de Sarrià de Ter, em vaig interessar pel recorregut d’aquest itinerari. S’ha de dir, que primer em va sobtar la literatura mateixa. Quan el varen plantar indicava Girona pel Pont Major, seguint el carrer Flores, cosa impossible. Arranjat aquest malentès per l’eficient brigada municipal, ens queda l’interrogant de la distància: a Girona 4,2Km, la mateixa que posa en el pal que hi ha a l’entrada del carrer Vora Ter a Sant Julià de Ramis, distant un de l’altre, almenys 1 km. Quina de les dues és la correcta? Potser la de Sant Julià, ja que del començament del carrer Major a Girona (Pedret) no hi ha més de 3 km, i el Pont Major (que també és Girona), és a 100 metres i escaig.
Deixem la distància. El proper pal indicatiu que trobareu és al camp dels Socs de Santa Eugènia, prop del recinte Firal de Girona, per seguir la via verda que va a Olot, desviar-se a l’altura de la Cellera de Ter cap a Vic. Per dins de Girona, els peregrins tenen moltes possibilitats de perdre’s.

Fa uns quinze dies, amb la colla que sortim a caminar els diumenges varem provar el tram més proper: de Cervià de Ter fins a Sant Julià de Ramis, un recorregut d’onze quilòmetres, res a veure amb els 30 quilòmetres diaris recomanats per fer el camí de Sant Jaume, que només era una matinal. Des del monestir benedictí de Santa Maria, fundat el 1053, un important centre de peregrinatge a l’edat mitjana, varem començar a caminar en direcció les deveses del riu Ter. Tret del tram urbà del poble de Cervià, el camí passa al costat del riu, deixant al marge les carreteres i sobretot la N-II.



La colla, al costat de l'indicador per seguir el camí Sant Jaume o anar a Medinyà.

A l’alçada de Medinyà un altre indicador ens aclareix més coses. L’altre punt senyalat és Sarrià de Ter, no Sant Julià de Ramis, per la qual cosa suposem que els que han preparat el camí han confós Sant Julià per Sarrià de Ter, d’aquí que la distància que senyalen de Medinyà a Sarrià sigui la de l’entrada al carrer Vora Ter de Sant Julià. Ja sol passar, poca gent distingeix el límit geogràfic que separa els dos municipis, però clar, hom demana una mica de rigor i més tractant-se de l’administració, que per això hi ha els mapes, els geògrafs i el google map.




La devesa de pollancres vora el Ter, al municipi de Medinyà

Un dels trams del recorregut més bonics és el Congost, sota el poblat ibèric i romà de la muntanya de Sant Julià i l’església de Sants Metges. Pel camí trobem la cova de les goges i can Santvicenç, una construcció del s.XI, situada ben bé en el camí ral, el camí dels peregrins. Una vegada s’arriba a la N-II allò és un campi qui pugui d’alta perillositat. Fa falta el pont per vianants sobre la riera Garriga i un pas digne al costat de la carretera nacional (N-IIa).
Quan s’entra al carrer Vora Ter de Sant Julià i al carrer Major de Sarrià de Ter, el passeig és totalment urbà. Cap a Girona, pel Pont Major, es troba Pedret, on el centre cívic havia estat l’antic Hospital de Sant Llàtzer i on, segons el cronista de la ciutat Enric Mirambell, hi havia un pont que creuava el riu Ter anomenat Pont de Sant Jaume, per la qual cosa reivindica es posi aquest nom al nou pont que ha de creuar el riu des de l’Hospital Josep Trueta.

Tot l’itinerari està molt ben senyalat, sense sentir-te desemparat. Al passar prop de nuclis urbans, permet aturar-se per dormir, menjar, visitar esglésies, centres d'art... De fet, ja que la proposta del camí ha sortit de la conselleria de Turisme, ha fet èmfasi en passar per llocs històrics privilegiats: Sant Pere de Rodes, Santa Maria de Vilabertran, Figueres, Orriols, Cervià de Ter, Girona. Un altre tram surt del Pertús, per la Jonquera, Pont de Molins i Figueres, on enllaça amb el primer. La idea de la conselleria és crear una xarxa de senders per tota Catalunya, però a la vegada que passin per llocs emblemàtics. Així, es fa passar Vic (amb els trams més muntanyosos de les Guilleries, el Collsacabra i la subcomarca del Moianès) per enllaçar amb Montserrat després de Santa Maria de L’Estany, Sant Benet del Bages i Manresa. Des de l’abadia de Montserrat fins Alcarràs ( Lleida), la ruta de 140 km ja ha estat inaugurada i totalment senyalitzada.
Una bona manera de fer turisme, caminant xino xano.