dissabte, 27 de desembre de 2008

Un pessebre a St.Roc de la Barroca





El grup muntanya Sarrià va organitzar el passat 21 de desembre una sortida familiar per portar el pessebre al cim de Sant Roc, al llogarret de la Barroca, pertanyent a Sant Aniol de Finestres. Érem una colla de trenta, pares, nens i ganàpies que ens enfilàrem cap al cingle. Quan ens vàrem aturar per esmorzar, en Pep Aymerich va trobar carlets i després vingueren els negritos, pampes, groguets i llengües de bou, tota una lliçó de micologia, els darrers bolets de la tardor ja fóra de temporada, com pronosticava l’Enric del programa Caçador de bolets. Tot el llom de la muntanya era cara Nord ben molsat, propici als erols de fredolics.

A l’ermita de Sant Roc hi vàrem trobar les restes d’un altre pessebre portat pel grup l’any 1997, amb les traces i signatura de l’Estel Turbau. Des d’aquell punt s’albira una magnífica vista de la Vall del Llémana. Aquests tipus de sortides no tenen altre interès que el d’acostar-nos a la natura, sense pretendre fer cap cim, només anar aprenent a caminar i situar-te en un punt amb bona visibilitat per veure les muntanyes i els pobles des de diferents perspectives.



Ja de tornada, una colla ens varem aturar a l’església de Sant Andreu de la Barroca. Volia veure de prop el jeroglífic de la Barroca que m’havia cridat l’atenció en l’exposició de Ciència Recretativa de Josep Estalella al s.XXI, que havia pogut veure a la Fontana d’Or. L’accés estava tancat i només varem poder veure de lluny la llinda amb les inscripcions:

SUSUS
USESU
SEIES
USESU
SUSUS

IHS
1656

AIRIA
IRARI
RAMAR
IRARI
AIRIA

Cadascun dels dos jeroglífics es troben situats a banda i banda de la llinda, acompanyant el Símbol IHS Iesus Hominum Salvator i signifiquen, el de l’esquerra IESUS I el de la dreta MARIA.

Em Josep Tarrés i Turon, enginyer industrial, explica en el catàleg de l’exposició, com desxifrar el jeroglífic, utilitzant una perspectiva tridimensional. En el cas de IESUS, es pren la I del mig del la sèrie SEIES com a lletra central, i anant a la dreta o a l’esquerra, i amunt i avall sempre es troba la mateixa paraula IESUS. El mateix passa amb la paraulal MARIA. A cada jeroglífic, amb 25 lletres es poden formar 25 combinacions de IESUS possibles.

El més divertit d’aquest panell de l’exposició, a més de trobar una església que desconeixia, va ser el lligam de Salvador Dalí amb els jeroglífics tridimensionals, en particular el de la làpida SILO PRINCEPS FECIT que es troba a l’església de San Juan Evangelista a Silo, prop de Pravia, que permet fer 45.760 possibles combinacions de la frase.
Salvador Dalí va pintar el quadre “Discurso de la forma cúbica de Juan Herrera”, un oli que es troba al Museo Nacional Reina Sofia a Madrid, basant-se en aquest jeroglífic, multiplicant per quatre la làpida i introduint un cub a l’interior. També treballa la visió quatridimensional, un hipercub o tesseract, en el quadre “Cristus Hipercubicus”, la representació d’un cub dins d’un altre cub. Aquest quadre es pot veure al Museu Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres.
De la Fontana d’or a la Barroca i de la Barroca a la Fundació Dalí.
Sortir a caminar no és només trepitjar terra i esquivar caçadors. També hi trobem amics, bolets, art i jeroglífics per resoldre.