diumenge, 14 de desembre de 2008

El passeig Cinto Verdaguer



En el post del camí català de Sant Jaume vaig canviar el nom del cronista de la ciutat de Girona, Enric Mirambell pel de Jaume Mirambell. L’error va ser arreglat l’endemà mateix mercès a l’oportú comentari d’en Quim Curbet, però l’eficient Roger Casero ja havia reenviat el post original a tota la xarxa socialista, amb la qual cosa em vaig quedar amb un pam de nas. Leopoldo Abadia diu que li encanta això dels blogs perquè li permet reescriure constantment les seves opinions, però segons en quin medi es publiquen l’error queda materialitzat in secula secolorum.

Avui, al Diari de Girona, la periodista Montse Cullell recull la notícia de la inauguració de la remodelació i museïtzació del passeig Cinto Verdaguer a Sarrià de Ter i parla d’un tal Joan Guinard fent referència a l’eminent arqueòleg Joan Llinàs, director de les excavacions de la necròpolis romana i visigoda investigada en aquell indret entre els anys 2004 i 2006, el qual ens va fer, en l’acte d’ahir, un petit recorregut històric sobre els resultats de la recerca en aquest important jaciment.

Com que vaig poder col•laborar amb en Joan aquests anys de les excavacions se’m fa estrany que una periodista no el conegui, ja que tant ell com en Jordi Merino, de l’empresa Janus SL, estan al davant de moltes propostes de recerca no només arqueològiques sinó també etnològiques que es fan a Girona. Ara mateix, segons ens va comentar ahir, fan el seguiment de tot els treballs del TGV a les comarques gironines, troben sitges, camins, restes del nostre passat llunyà...



Joan Llinàs, Roger Torrent i Roger Zamorano

En la inauguració varen parlar el diputat de cultura Roger Zamorano i l’alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent. El primer, en qualitat de representant de la Diputació de Girona, la qual ha aportat diners per l’excavació de la necròpolis i pel projecte Gerunda, una iniciativa de l’equip d’arqueòlegs de la UdG, els quals ja han acabat amb els treballs d’aquesta temporada en els jaciments de la vil•la romana de Sarrià de Ter i, més recentment, el de Vilablareix. Sobre l’aportació d’aquesta institució a la remodelació del passeig no em consta. L’alcalde Roger Torrent ens va parlar de la importància de la posada en valor de les restes arqueològiques com a part de la nostra història i de l’ interès de l’Ajuntament que aquestes siguin visibles i museïtzades, com és el cas de la necròpolis.

Va fer esment, de passada, del treball de l’arquitecte M. Mercè Corominas, també present a l’acte. No vaig entendre perquè no li va donar la paraula. La M. Mercè ha demostrat resoldre admirablement el trencaclosques de la necròpolis i amb un gust exquisit. Cap a mitjans del 2006, quan la Generalitat va ordenar que la necròpolis, una vegada estudiada i excavada es sepultés i tapés de nou, des de l’Ajuntament, l’equip de govern i els serveis tècnics ens varem plantejar fer-hi un museu a l’aire lliure, donant a conèixer l’existència de la necròpolis i de la vil•la romana. En Joan Llinàs es va sumar encantat a la iniciativa i, una vegada es va contactar amb M. Mercè Corominas, amb un excel•lent currículum en treballs urbanístics, entre tots es va anar definint el projecte. Janus va aportar la topografia, la planimetria de les tombes, l’assessorament tècnic específic i va fer la selecció de les dues tombes, una de teula i una de llosa.



M.Mercè Corominas i Assumpció Vila

La M.Mercè va fer un parell de propostes, una de molt divertida, fer un recorregut entre moltes tombes, com un joc de passes, però que ens va semblar molt costosa i al final es va decidir per l’actual. A primers del 2007 ja teníem el projecte, que es va poder mostrar al Consell de Cultura, però quedava pendent alguns serrells de les llambordes per abaratir-ne el cost. La llamborda vermella és porosa i permet recollir l’aigua que s’escola pel passeig i per això no ha calgut fer els escorsells dels arbres. Per contra es va decidir canviar la llamborda grisa per una de rierenc i també, això ja decidit per l’equip de govern actual, es van canviar els plàtans pels erables, amb un sobrecost afegit que ara deu fer mal recordar.

Em va saber greu que la M. Mercè no parlés del projecte, de com s’havien resolt els problemes de les urnes de les tombes perquè no hi creixin les herbes, que aquestes estiguin prou ventilades encara que s’entelin, de com es preveu poder-les obrir i netejar si es fan bretolades, de perquè havia escollit l’acer corten pels plafons, etcètera, ja que, en general, és molt més edificant i interessant el que expliquen els tècnics que els polítics.

En el gèlid matí del dissabte 13 de desembre, va ser molt més instructiu parlar amb l’arquitecte M. Mercè Corominas que escoltar al Sr. Zamorano el qual ens va dir que de petit havia vist la pel•lícula La vida de Brian, de la Monty Python. Sort que després, grans i petits varem jugar a tirar de la corda i anar amb xancles i se’ns va passar la fred.