diumenge, 28 de desembre de 2008

El Ter és viu



Un soroll em va despertar la nit del 26 al 27 de desembre. Havia estat plovent tot el dia de Sant Esteve, un formidable temporal de llevant, amb nevades a cotes baixes i molta aigua arreu. Tot primer no el vaig identificar, vaig pensar es tractava del pas d’un tren, però no cessava. Després que el soroll el feia la pedrera, però eren dies festius, per tant impossible, no treballava. Quan hi vaig caure vaig pensar què feia molts anys no sentia aquell soroll, tants que ja l’havia desat en un racó de la infantesa.

El riu Ter ha pujat de nivell i en arribar a la resclosa de can Vinyals, cau en una cascada provocant un bruel d’aigua. Susqueda desembassa! Vaig recordar el llibre de Miquel Fañanàs de 1983 i en el pànic dels gironins quan es va retransmetre un fragment per ràdio de l’enfonsament de la presa, una experiència que, diuen, volen tornar a provar.

El meu pare, més tècnic i pragmàtic, en veient des de la finestra el nivell de l’aigua em va comentar que deuen turbinar, no pas desembassar. Tant si a Susqueda desembassen com si només deixen anar el cabal que ens pertoca, el Ter ha crescut amb l’ajut de l’aigua de l’Onyar i de les petites rieres del seu recorregut. Quan les pluges del mes de maig, l'aigua dels Pirineus es va quedar a l'embassament i no va arribar a Sarrià de Ter. Ara si, ara arriba a la gola de l'Estartit.

Compareu les fotos. Unes són de la sequera del mes de març, les altres del 27 de desembre. Unes són d'un riu mort i pudent. Les altres d'un riu amb aigua, amb vida.
Oi que fa goig de veure?