divendres, 2 de gener de 2009

Bon any interessant



A l’Orient, quan algú no et vol prou bé, et desitja “que tinguis anys interessants”. Sembla que l’any que acabem d’encetar i el que acabem de deixar, seran d’aquests que passaran a la història com anys de crisi econòmica, de canvis de tendència, d’inflexió, o sigui anys interessants. El 2008 hem viscut la crisi online, propagada mercès al grau de sofisticació i tecnologia dels mercats financers, i d’uns medis de comunicació a qui els ha convingut vendre males notícies, creant una autèntica psicosi de desastre. Tinc molts motius per ser optimista i per esperar que aquest 2009 serà molt millor del que es pronostica.

Fa poc, el Diari de Girona va entrevistar a Jordi Blanch, el director General de Caixa de Girona. Aquesta entitat va patir l’estiu passat un autèntic episodi de retirada de fons per part dels pensionistes que veien perillar el seus dipòsits, degut a un rumor que es va propagar per la Garrotxa i el Pla de l’Estany. No hi havia cap motiu, l’entitat ha estat sempre solvent, però les males notícies de la premsa, afegides a aquest rumor, varen abonar el terreny. Recordo haver contestat moltes consultes de persones de Besalú al respecte i sempre vaig dir el mateix, que a Espanya, en última instància l’Estat garantiria la totalitat dels dipòsits i que no deixaria caure cap entitat financera, com al final va ser.

De l’entrevista també es desprèn que Caixa de Girona ha concedit en aquest any més crèdits a les empreses de l’economia real que en anys anteriors. Això també sé que és cert, però el que em sap greu és que hagi hagut de caure la construcció per adonar-se que a Girona hi ha moltes empreses d’altres sectors amb necessitats d’inversió. Ras i curt, Caixa de Girona, una entitat que hauria d’haver estat liderant tots els projectes importants de les comarques gironines, no tenia prou marge d’actuació ja que la major part dels fons per invertir se’ls emportaven les institucions, les promotores i alguns empresaris privilegiats.
Podríem dir que la situació de crisi econòmica actual ha fet canviar les prioritats d’algunes entitats financeres i ara es posicionen vers el negoci més clàssic de l’economia, el de les empreses que produeixen bens i serveis, la qual cosa és positiva.

En el sector comercial també es va instal•lar la por mediàtica a la pèrdua de vendes. Al mes de febrer ja es pronosticava una caiguda de cap a un 20% de facturació i la major part de les centrals de compres varen actuar en conseqüència, disminuint els estocs per augmentar el flux de caixa i produint efectivament, un descens real de les vendes en tots els sectors de l’economia. Va ser tan important la baixada dels estocs que no varen preveure el repunt de la campanya de Nadal i al novembre i desembre hi ha hagut corredisses. Les vendes d’aquest període estan funcionant més o menys com cada any, amb canvis d’hàbits de consum cap a productes més barats i més útils o de consum bàsic, un dels canvis de tendència que sembla que es consoliden. Així ho pronosticava l’informe d’ Esade de Gerard Costa i així s’està confirmant, vista l’afluència de compradors en les zones comercials. Però, parlant en termes purament econòmics, part de la crisi l’ha provocada la reducció dels estocs de les grans centrals de compres, per tant, el 2009 si volen mantenir l’activitat hauran de repostar i ja es treballarà amb normalitat, la qual cosa ens permet ser optimistes.

Crec que també seran positives les mesures per dinamitzar l’economia que ha pres el govern espanyol. En el món laboral, es tem que a partir del mes de març, molts treballadors en atur deixaran de gaudir cap mena de prestació, per la qual cosa es crearà un autèntic problema social, ara esmorteït. D’aquí les presses del govern en què es licitin abans d’abril les obres que han de dur a terme els ajuntaments finançades amb el Fons d’inversió Municipal, que han de fer-se en obra pública i amb empreses amb l’obligació de contractar personal a l’atur. Invertir 8.000 milions en obres per als municipis és una xifra molt respectable i que l’aprofitarem tots. Si això serveix per generar ocupació i amortir aquest període de poca dinàmica constructora també serà positiu, perquè donarà un període de marge per tal que algunes empreses del sector es puguin refer i sortir o aguantar la crisi.

Quan el govern va prometre els 400 euros per treballador per el segon semestre, no vaig veure clar que aquests diners servissin per estimular el consum. Hauria estat millor destinar-los a finançar obra pública, de petites obres municipals com les que es proposen ara amb aquest pla de finançament. Han estat sis mesos perduts, però per fi s’ha vist que els diners públics és millor destinar-los en obra a la comunitat que no donar-los directament per gastar. Aquesta és una opinió que sembla no comparteix el professor Xavier Sala Martin qui diu que la solució més ràpida és reduir l’Iva per estimular el consum. Si buidem l’Estat d’ingressos l’any vinent no n’hi haurà ni per pagar la llum i el dèficit serà majúscul.

Millores en l’activitat constructora, millores en el sector financer (amb la recuperació de la confiança al sector bancari), millores en el nivell de estocs i una certa recuperació del consum. Si a això hi afegim que ha plogut molt, per tant no hi haurà sequera, ja tenim més d’un motiu per ser optimistes per aquest 2009. Serà un any interessant, però això no vol dir que ens l’hàgim de perdre. Alerta al canvi de tendències, aquesta és la clau de la supervivència.

1 comentari:

Josep M. Sansalvador ha dit...

Gràcies a Déu que alguna opinió autoritzada -com la teva- publica articles tranquil·litzadors ! A part de mesures i de fonaments, el mercat també necessita grans dosis de serenitat.