diumenge, 25 de gener de 2009

Un tomb per Sarrià de Ter

Avui el dia s’ha llevat lluminós, brillant, calmat després de la tempesta del dissabte. He volgut anar a donar un tomb pel poble per veure què en quedava de les destrosses del vendaval, algunes de les quals les hem pogut veure a TV3 i per les fotos del post de Ràdio Sarrià. Per sort, les destrosses són materials i de poca importància, res a veure amb el que ha passat a Sant Boi de Llobregat, on han mort quatre nens en un accident estúpid i incomprensible.


Algunes tanques provisionals d’obra han caigut a la vorera. Sol passar sovint, quan fa tramuntana, una o altra cau, ningú hi pensa en la força del vent. Ara ha caigut la de les excavacions de la vil•la romana i, com que hi deurà ser uns tres anys, convindrà reforçar-la.



La tanca publicitària de l’Avinguda de França s’ha doblegat com un filferro i mira que en fa d’anys que hi era palplantada en el mateix lloc. Aquesta és una bona oportunitat per treure-la i fer neteja visual de l’espai públic.



Quan he passat per Sarrià de Dalt, no me’n he pogut d’estar de fotografiar dos de les noves banderoles de carrer que s’han col•locat recentment: Paulí Torras i Mn. Isidre Molar. Des de fa molts anys, a Sarrià de Ter, a les plaques de carrers amb noms de persones s’hi afegeix una breu descripció de la professió en què ha destacat, l’any de naixement i el de defunció. Forma part del concepte de ciutat educadora, que els carrers i les places expliquin la història del poble, dels fets ocorreguts i de les persones que han contribuït a construir el poble i que han deixat petja entre la gent, per la qual cosa se les honora i se les vol recordar amb el nom d’un carrer. Aquestes plaques substitueixen d’altres més antigues, però convindria fer l’esforç i canviar-les de nou, posant la professió i el període vital (també pel de Mn. Josep Poch).


Ja a Sarrià de Dalt era l’oportunitat per anar a veure les obres del TAV al Mas Boscosa, on fan un gran esbornac per una sortida d’emergència del túnel del tren. No em puc imaginar que a la plaça de can Nadal ens vulguin fer una destrossa igual. O sobra esbornac o faltarà plaça.



I poca cosa més. Alguns arbres caiguts ja els havien enretirat, els carrers són plens de branques i branquillons i de camí al mas Boscosa, prop de la deixalleria, algú devia trobar que els vint-i-cinc metres que li faltaven per arribar eren massa i va decidir deixar el sofà enmig del carrer. Devia estar cansat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

si en fa de dies que hi és aquest sofà i la qüestió és que ningú el recull, pasen els dies i el sofà a pocs metres de la deixalleria, ni la brigada municipal ni els responsables de la deixalleria.