dissabte, 17 de gener de 2009

Totum revolutum



El dilluns 12 de gener vaig escoltar Entrada d’emergència, el programa d’esports que condueixen conjuntament en Marc Marquès i en Jordi Paretas. En Marc va anunciar que en Jordi acudia al programa, no com a col•laborador de la ràdio, sinó com a regidor d’esports, per aclarir comentaris sobre les subvencions a les entitats esportives que aquells dies se’n havia fet safareig a la ràdio. En Marc, quan va introduir el tema de l’article del meu bloc la Quina de la UES, va derivar com si en l’article es posés en qüestió les subvencions a les entitats esportives, cosa que va tallar molt correctament en Jordi Paretas, focalitzant el tema cap a la crítica a l’Ajuntament per no haver pagat, dins de l’any 2008, la subvenció promesa. El regidor d’esports va dir que, d’acord amb les entitats i, tot tenint en compte les dificultats de tresoreria de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, es va decidir pagar en un 50% de la subvenció el mes d’agost i la següent el novembre, aplaçada més tard pel gener del 2009.

En sentir-lo vaig pensar que estava confonent tresoreria amb pressupost, quan són dos conceptes diferents. La tresoreria és el fluxe de caixa, els cobraments i els pagaments. Per tal que no hi hagi tensions de tresoreria i, per disminuir el gap (desfase) entre uns i altres, les empreses contracten pòlisses de crèdit per poder pagar les seves obligacions a l’espera que els arribin els diners per cobraments, un producte financer que si l’Ajuntament vol, també pot contractar. Normalment l’Ajuntament cobra uns impostos al principi de l’exercici, es reserva els diners de les partides que no pot aplaçar (nòmines, seguretat social, serveis, etc) i, quan el darrer trimestre arriben les transferències més importants, de l’Estat, de la Diputació i de la Generalitat, comença a pagar la major part de les partides pressupostades, entre elles les subvencions.

Per contra, el pressupost és la previsió d’ingressos i despeses, el que en una empresa seria la previsió de vendes i de compres. A diferència d’una empresa privada, en una hisenda municipal el que no està pressupostat no es pot pagar, encara que hi hagi tresoreria. Només es pot arreglar amb una modificació de crèdit, cosa que enguany no es va produir en la partida d’esports, només en la de la Festa Major. Per tant, la previsió del novembre no es va poder complir perquè no hi havia ingressos extraordinaris per modificar la partida i la solució més ràpida era pagar el mes de gener, amb la mateixa partida del pressupost prorrogat del 2008, però que tècnicament és a compte del 2009.
Que Jordi Paretas no estes al cas d’aquesta terminologia no m’estranya, normalment els regidors no tenen aquest nivell de coneixement del procediment administratiu, però si que ho sabia l’alcalde, per la seva formació i perquè rep la informació del secretari- interventor. El regidor d’esports va sortir a defensar l’equip de govern, tot i tenir informació parcial.

Per la meva sorpresa, el dimecres 14 de gener, un article penjat a la web de la ràdio Sarrià amb el títol “desinformació o mentida” signat pel mateix regidor d’esports, alimentava la polèmica carregant les tintes. Aquí em nombra Sra. Vila (en la tertúlia vaig ser la senyora que escriu en un bloc) i tant aviat sóc exregidora com regidora. Algunes de les preguntes de l’article les puc contestar amb tranquil•litat, prenent un cafè, ja que ens podríem allargar massa, però em sembla que la persona adequada per fer-ho és l’Àngel Mesas, aleshores regidor d’esports i responsable de l’activitat al pavelló.

La pregunta que fa referència a les subvencions a les AAVV que depenien de l’àrea de Cultura és fàcil de respondre: només se subvencionava l’activitat cultural de les entitats, prèvia memòria i pressupost aproximat, tant li feia si eren associacions de veïns com entitats culturals. Mai se’ns va ocórrer subvencionar un àpat popular. Si aquest criteri ha canviat, si les AAVV reben més subvenció i a més la cobren, ens en congratulem. Però el nostre criteri era objectiu i gens arbitrari, com molt ben va dir el regidor i cap del grup municipal del PSC, Roger Casero, al programa de la Terrassa de Ràdio Sarrià. I també va dir que no és la gestió del PSC de fa dos anys la que s’ha de valorar, sinó l’acció de l’equip de govern actual.

La lectura dels meus posts (articles en l’argot d'internet 2.0) continua essent superficial i per exemple, se m’atribueix una vinculació amb el calendari i l’Ajuntament que en cap moment he fet. Se m’acusa també de faltar a la veritat i de barrejar-ho tot, quan el que he dit ens els articles és empíricament demostrable, tant en la qüestió de les partides pressupostades, com en la de les despeses realitzades. Una altra cosa és que no agradi com les dic, la semàntica emprada, si una paraula és més adient que una altra, però aquest és el meu estil.

Si ens fixem en l’article desinformació o mentida, deixant de banda la visceralitat que s’hi entreveu, algunes paraules criden l’atenció pel fet que no semblen pertànyer al vocabulari del regidor: dos llatinismes, totum revolutum, que significa una barreja o amalgama, una paraula que mai havia sentit a Girona i el súmmun, (de la barra, afegeix), que si s’utilitza col•loquialment. Pel que he esbrinat, totum revolutum s’ha posat de moda en els cercle polítics de la capital i de les tertúlies, importada de les terres de l’Ebre on domina el clan de l’avellana, és a dir el nucli d’ERC.
Pel que sembla, ja que és en Jordi Paretas qui signa l’article i per tant n’assumeix la responsabilitat, encara que sigui un article coral, també és utilitzada entre els polítics de l’equip de govern de Sarrià de Ter.
Els joves introduint nous modismes i jo in albis.