La crisi afectarà els febles

Segueixo amb atenció el que publica l’escola Esade, ja que crec tenen una visió molt àmplia, diversa i contrastada de la situació econòmica actual. L’article que el director de l’Institut de Direcció i Gestió Pública d’Esade, Francisco Longo, ha publicat en la revista Esadealumni (revista 128) sobre l’atur, és molt clarificador i entenedor:

“En especial, el flagell de l’atur (s’estan pronosticant xifres al voltant del 20 per cent de la població activa) afectarà a milions de ciutadans. La durada del període recessiu serà aquí una variable fonamental, perquè condicionarà la capacitat de subsidi d’atur per protegir les famílies. A més dels seus efectes econòmics, els aturats es veuran desplaçats d’allò que constitueix, per a la majoria, el principal espai de socialització (recordeu Full Monty o Los lunes al sol), i la seva situació condensarà, simbòlicament, com en crisis anteriors, els temors i l’ansietat de tots. Particularment serà greu la situació d’alguns grups socials (immigrants, joves procedents del fracàs escolar o l’abandonament prematur de l’escolarització, més grans de 45 anys), l’ocupabilitat dels quals serà significativament menor. La crisi obliga, sobretot, a activar les polítiques de protecció adreçades a aquests sectors i a prevenir, en general, del risc d’exclusió que amenaçarà els grups més vulnerables. Per a cadascun de nosaltres, la crisi és vista, en allò que ens afecta, com a injusta. No hem fet res- sentim- per merèixer un empitjorament en les nostres condicions de vida i de feina. Per això, les percepcions socials dominants seran de descontent col•lectiu i de recerca de culpables. La desafecció de la política s’incrementarà i creixeran les expressions col•lectives de protesta. Anem cap a una esfera pública més sorollosa i conflictiva, tot i que moderada –cal esperar- per tradicions ja arrelades entre nosaltres de debat pacífic i civilitzat. Aquesta intensificació de la crítica social és explicable i, no pas en poques ocasions, justa. Ara bé, el pitjor que ens podria passar és que s’instal•li en la societat un reflex victimista i autocompassiu, en especial entre els joves, molts dels quals no tenen memòria de recessions anteriors. Les peculiaritats de la crisi a Espanya, amb les seves connotacions de fallida de model de creixement que ens ha acompanyat en les darreres dues dècades, ens convoquen, justament, a trobar les solucions en nosaltres mateixos. Ens particular ens eixigeixen ser més innovadors, més mòbils i més productius. Res de tot això s’aconsegueix sense esforç. Tant de bo trobem els lideratges que ens ajudin a seguir aquest camí.”