diumenge, 4 de gener de 2009

La nova guia d'arquitectura de Girona



L’arquitecte Josep M. Birulés va rebre l’encàrrec del president de la demarcació de Girona del COAC, Josep Riera, recentment traspassat, d’actualitzar la guia d’arquitectura elaborada pel mateix autor, l’any 1996.



El dinamisme cultural del col•legi a Girona és evident, amb tot el reguitzell d’exposicions i xerrades que s’hi porten a terme i editar una guia, renovada, més ben il•lustrada, oferta en tres opcions, català, castellà i anglès per abastar tot el ventall possible de turistes amb interessos arquitectònics, és un servei d’alt nivell a la ciutat.
Vist des del punt de vista turístic, la nova disposició en zones urbanes facilita realitzar itineraris, per la qual cosa l’autor ha considerat la ciutat urbana entesa com l’espai físic on es troben els municipis de Girona, Vilablareix, Salt i Sarrià de Ter. En la guia actual s’hi troben 300 registres i en l’anterior 213, no sempre coincidents. La prosa àgil, concisa i curosa de Josep M. Birulés et va engrescant i t’anima a esbrinar qui ha estat l’autor d’un determinat edifici. Cada època té alguns arquitectes de referència, com va ser en el primer terç del segle XX, Rafael Masó, o també els treballs curiosos i per mi totalment desconeguts de l’arquitecte Joan Roca i Pinet. Ens els anys de la dictadura franquista varen destacar J.M.Masramon (1), Ignasi Bosch Reigt i Josep M. de Ribot que seria alcalde de Girona. En l’època contemporània, trobem molts exemples d’ Arcadi Pla i Masmiquel, Àlex Sibils i Ensesa, Joaquim Español, Francesc Hereu, Manel Martin Madrid, Josep Fuses, Joan M.Viader, Joaquim Bover i del mateix equip d’arquitectes de BCR format per Josep M. Birulés, Frederic Cabré i M. Pia Romans els quals han realitzar moltes actuacions de rehabilitació al barri vell de Girona.

Els jardins i edificis del Parc del Migdia són obra del prestigiós despatx d’arquitectes de Barcelona format per J.Martorell, O.Bohigas, D.Mackay i A.Puigdomènech. “El projecte defineix una “U” de sis nivells, amb ordenances tan precises com un metaprojecte, que encara amb una gran concavitat al nord la relació amb l’eix principal i penetra al parc amb dues torres de 16 nivells, presidint-lo i inserint-lo en una làmina d’aigua que el centra”.
D’altres arquitectes forans han realitzat obres per concursos d’edificis oficials, però en la major part dels registres els noms es van repetint, per bé o per mal. No és cap secret dir que l’urbanisme de Girona no acaba de reeixir en el seu conjunt, però conté peces de notable arquitectura i sobresurt el conjunt del barri Vell. No vol dir que l’aparició en la guia serveixi per preservar cap edifici, com en el cas l’edifici d’aparcaments de l’arquitecte banyolí Jeroni Moner, el qual ha de ser enderrocat per construir el nou Hospital Trueta, in situ.

L’autor destaca algunes cases rurals, poques, i alguns edificis dels municipis de l’àrea urbana. En el cas de Sarrià de Ter destaca el carrer Major, amb els edificis de fàbrica de Rafael Masó, el Coro, reformat per Joaquim Bover, la casa Pòrtulas i l’edifici de les antigues escoles “el 2008 es debat encara sobre els usos que podria rebre per una millor posada en valor”, diu Josep M.Birulés. Aquest edifici ja va ser objecte d’estudi per part del COAC de la demarcació de Girona, un exhaustiu treball d’Enric González que detalla els elements originals a preservar en cas de reforma.
En el mateix carrer Major destaca la casa i estucat de Patllari Casadevall, l’Ajuntament i, sorpresa, el dibuix de la façana de can Vila, és a dir, casa meva, una casa de cos rehabilitada pel mateix Josep M. Birulés, per bé que sempre l’hem anomenat can Simon. “El carrer Major presenta una homogeneïtat ambiental notable i arquitectures estimables”. I més des que s’ha de seguir la normativa del pla especial.

També hi ha el dibuix de planta de l’edifici industrial Flores o can Mitjans, que l’autor coneix molt bé, ja que en el seu dia va rebre l’encàrrec d’un promotor que hi pretenia una discoteca, projecte que no va reeixir per problemes evidents de seguretat. Però aquest treball previ va servir per convidar-lo, l’octubre de l’any 2000, en el marc de les II Jornades del Paper, per parlar d’aquest edifici i de “la pervivència d’una arquitectura modesta”.
I en darrer terme, pel que fa al municipi de Sarrià de Ter, el petit equipament de la Fundació Ramon Noguera a Sarrià de Dalt, “un pavelló abocat al bosc i al paisatge llunyà” que va ser premi del COAC de l’any 1996, obra dels arquitectes Josep Pla de Solà- Morales i Jordi Paulí.

En definitiva, una excel•lent guia que et permet una nova mirada a la ciutat urbana i als seus arquitectes.

(1) L’arquitecte J. M. Masramon de Ventós va reformar a Sarrià de Ter l’actual residència Torras o Mas Reigt i va dissenyar una església mai construïda per Sarrià de Dalt.