diumenge, 11 de gener de 2009

Un dia a Barcelona


Un dels quadres que il·lustren el llibre "El retrato de Dorian Gray"

Un d’aquests dies de vacances no festiu, vaig anar a Barna a voltar. La veritat és que en tinc poques oportunitats, ja que sempre hi he d’anar per feina i no tinc gaire temps per rondar, mirar botigues o veure alguna exposició. De fet quan entro en una botiga, tafanejo com si fes espionatge industrial, ja que no em fixo massa amb les coses sinó com les emboliquen, si utilitzen bossa o paper de regal, si aquest és del tipus seda o estucat, si la bossa és de paper o de plàstic, en fi, coses de l’ofici.

Havia quedat amb una amiga per anar a dinar a la zona centre i mentre l’esperava vaig entrar a la Fundació del Círculo de Lectores, del carrer Consell de Cent, cantonada Rambla Catalunya. L’exposició em va cridar l’atenció per la seva vivacitat, pintura sobre paper, colors vius que mostraven un món decadent, cafès i escenaris antics, partitures, cortinatges i làmpades, alguns quadres en una perspectiva impossible, diferent a la que estem acostumats. Les pintures originals són el treball encarregat als germans bessons Miguel Pablo i Manuel Pedro Rosado, de Càdis, per il•lustrar el llibre El retrato de Dorian Gray, d’Oscar Wilde, una edició de Galaxia Gutemberg. Els dos artistes, els quals signen com MP& MP Rosado, varen ser entrevistats a La contra de La Vanguardia per Víctor-M. Amela. Són dos bessons univitelins que treballen a quatre mans, de forma indistinta. La seva particular relació personal els ha portat a investigar el tema del doble, del reflex en el mirall i a pintar a través de fotos invertides.
Les pintures encaixen perfectament amb l’encàrrec d’il•lustrar el llibre d’Oscar Wilde, sobretot per recordar-nos la frase més famosa del bell Dorian Gray “l’únic de valor a la vida és la bellesa i la satisfacció dels sentits”.



L'escala de la casa Garriga Nogués, seu de la Fundació Francisco Godia

Per la tarda teníem previst pujar al MNAC per veure l’exposició de Juli González, però ens va temptar la idea d’entrar a la Fundació Francisco Godia, en el remodelat edifici del carrer Diputació que abans havia estat la seu de l’Enciclopèdia Catalana. Situada al cor de l’eixample, la casa Garriga Nogués és una obra modernista de l’arquitecte Enric Sagnier, rehabilitada i recuperada per la ciutat, pel fet de destinar-la a Museu i a Hotel. La Fundació ocupa la planta noble, on se situa el gruix de la col•lecció i la planta baixa on es fan les exposicions temporals i que ara acull el famós Maserati 250F vermell amb què l’empresari (1921-1990) va participar en les curses de Fórmula 1 a Alemanya i a Itàlia. El cotxe, exposat a l’entrada, competeix en bellesa amb l’exposició “De les avantguardes al segle XXI", amb obres de Magritte, Chillida, Picasso i Barceló. A la terrassa, s’exhibeix un laberint de jardins fet de resina dins d’una caixa en acer inoxidable de l’artista Cristina Iglesias, creada en honor als cubs de l’eixample i que reflecteix els edificis veïns.

A la primera planta es troba el gruix de la col•lecció que va del romànic, a l’ art medieval, la ceràmica, el Renaixement fins el Barroc i en el passadís al voltant de l’escala, es troben les obres del Modernisme. Tot exposat en sales nobles amb mosaics d’estil romà amb sanefes, cels rasos decorats amb cornises, una sala de música d’estil rococó on ara hi ha la col•lecció de ceràmica i una esplèndida sala on abans hi hagué el billar, decorada amb vitralls de paisatge d’Antoni Rigalt.
Tant interessant és el continent, l’edifici modernista, com el contingut, l’esplèndida col•lecció, una aposta per la ciutat, que sens dubte atraurà més turisme cultural.

Informació i video a La Vanguardia