Històries del Ple

Aquesta setmana hem tingut ple municipal. A l’ordre del dia només hi havia quatre punts, la moció que presentava el PSC sobre la retirada dels símbols franquistes del Pont de l’Aigua (recordar que ja s’havia demanat l’any 2005), la proposta d’aprovació inicial del projecte de la rotonda del carrer Via augusta, una de les obres que finançarà el Fons Estatal d’Inversió Local, el plec de clàusules per licitar les obres d’aquesta rotonda i l’aprovació inicial de la constitució del Consorci del Govern Territorial de Salut del Gironès-Pla de l’Estany-Selva Interior. (Podeu consultar el ple a la web de Ràdio Sarrià)

Després els Precs i Preguntes. En les meves intervencions trec alguns temes que són força recurrents: la Biblioteca, el POUM, la tanca del carrer Josep Flores, l’edifici Rafel Masó, entre d’altres que, em temo, duraran tota la legislatura. Aquesta vegada tocava tornar a parlar de la Biblioteca. Vaig demanar a l’alcalde ens informés de la signatura de l’escriptura pública de la cessió del local on s’ubicarà la futura Biblioteca, per part de la constructora Acciona. La seva resposta va ser que s’havia signat l’escriptura i, per tant, s’havia tancat l’acord en quant a la superfície del local, però que encara quedava pendent de dirimir la qüestió econòmica pel que fa al tema de la paleteria grossa (recordem, és una de les grans discrepàncies entre l’Ajuntament i la Immobiliària). L’alcalde té la virtut de fer trontollar alguns dels conceptes que tinc per ben assentats, ja que quan un signa una escriptura davant notari, els acords ja no són susceptibles de revisió, ja que les dues parts els han admès explícitament en el document. Queden, això sí, les salvaguardes pròpies de qualsevol construcció, derivades de possibles vicis i patologies de l’obra. Si l’alcalde creu que encara pot negociar i millorar la contraprestació econòmica les seves raons tindrà, però aquesta opinió no deu ser compartida pels advocats d’Acciona, que a hores d’ara donen per tancada la compensació a l’Ajuntament en concepte del 10% d’aprofitament mig del Pla Especial Cobega.

També vaig demanar com quedava la licitació de l’obra, ja que havien passat vuit mesos des que es va fer i ara tenim al davant un projecte modificat i un nou pressupost. L’alcalde Roger Torrent em va contestar que ara si es podien iniciar les obres, ja que per fi teníem el document de propietat i que, en quant a la revisió del pressupost, s’intentaria adequar l’obra a les partides que no tenen variació. Recordo que el mes de març vaig comentar també en el ple, que la licitació era prematura ja que no disposàvem de l‘acord amb Acciona i per tant no sabíem encara quina era l’obra final que s’havia de fer, i que tampoc no trobava lògic iniciar obres sense disposar de la propietat de la finca. Aleshores el secretari va intervenir per contestar que la propietat estava clara en la documentació de l’Ajuntament. Doncs ja ho veieu, no ho devia ser tant.

I per darrer vaig demanar a què feia referència el document entrat per la Generalitat de Catalunya sobre la renúncia a la subvenció del Pla d’Equipaments Culturals del període 2005-2007, a la qual cosa l’alcalde va contestar tot dient que amb càrrec a aquesta subvenció demanaríem certificar l’estructura de l’auditori. No sé si s’ha llegit les clàusules d’aquesta subvenció, però millor que deixi de fer volar coloms i digui les coses pel seu nom: és a dir que podem perdre la subvenció de la Conselleria de Cultura de 357.000 euros.

Diuen que la por guarda la vinya. En aquesta legislatura, la por a no invertir ens farà perdre temps i diners. Per por no es licita l’obra de l’auditori, quan feta conjuntament amb la de la Biblioteca s’hauria obtingut una rebaixa substancial pel sol fet d’obtenir economies d’escala pròpies de la grandària d’una obra. Per por, perdrem una bona subvenció. Per por, s’ha de fer obra provisional en l’auditori en una sortida d’emergència, amb el seu cost afegit. Per por no es fa la inversió en geotèrmia, quan es tenia accés a finançament especial de l’ICAEN. I tot per por a no arribar a poder finançar la totalitat de l’obra, mentre a la Diputació de Girona hi ha diners i recursos esperant els sol•licitin. Por a invertir i alegria, fins ara, en la despesa, aquesta haurà estat la norma d’aquest equip de govern en els seus primers dos anys de mandat.

Quan varem sortir de l’Ajuntament, en Josep Mir ens va dir, als membres del grup socialista, que en la seva època de regidor (va ser-ho per CiU) hi havia més sang i fetge i que ara tot era vaselina. Mig enriolats, li varem contestar que el debat ja no es feia en els plens sinó que s’havia traslladat als blocs. Sense demanar-li l’opinió, en Lluís Aymerich, primer tinent d’alcalde i cap del grup municipal de CiU, present a la conversa, va dir que als blocs només es deien que mentides. Acabàvem de sortir d’un ple on tot eren subterfugis, mitges veritats i encanteris dirigits als llecs en dret i economia i el senyor ens tracta als blocaires de mentiders. Vaja, sembla que el primer tinent d’alcalde te els conceptes democràtics ben clars.