Amb l’Oriol, el consultor del COPCA de l’oficina del París que ens va acompanyar a veure un client a Chateau Renault, prop de Tours, varem tenir temps de parlar sobre la seva feina i si aquesta s’havia incrementat des de l’inici de la crisi. El COPCA, que des que es va fusionar amb el CIDEM s’anomena ACC1Ó, és un organisme depenent de la Generalitat de Catalunya que dóna suport a les empreses catalanes en el seu camí cap a la internacionalització. Fa una feina semblant que la de l’ICEX a tota Espanya, però arriba a un àmbit més domèstic.
L’Oriol va comentar que l’any 2008 hi va haver un gran nombre de consultes, però poques empreses han continuat el procés d’obertura. No és fàcil exportar, t’has d’adaptar a cada país, parlar el seu idioma o per defecte l’anglès, editar el material de promoció, redissenyar el producte o fer-lo multilingüe...En països com França, amb un mercat molt madur, és complicat introduir-se. Nosaltres hi venem paper reciclat per fer tovalles. En països com Anglaterra o Alemanya no es te costum, utilitzen les tovalles de roba, per tant, tampoc es pot vendre arreu.
Sempre he destacat la funció que fa el COPCA per promocionar l’empresa catalana en tots els països on té delegació. Les altres comunitats (tret de les forals) no han creat organismes similars. El que ens costa el COPCA surt dels pressupostos de la Generalitat i del que facturen a les empreses en concepte de servei. O sigui, que aquesta despesa no formarà part del Fons de Solidaritat, segons els model de finançament que sembla, s’aplicarà, sinó que haurà de sortir dels ingressos que gestionarà directament la Generalitat.
De la mateixa partida haurà de sortir el pressupost de les anomenades “ambaixades catalanes”, que el vicepresident, Josep Lluís Carod Rovira, te a bé inaugurar. Precisament, l’Oriol ens va dir que el dia abans, el 8 de juliol, havia estat convidat a la inauguració d’una placa a la casa de París del carrer Washington, seu de la Generalitat Republicana durant els anys d’exili, quan era president Josep Irla. El vernissage, molt auster, va consistir en un brindis de cava al carrer oficiat pels germans Carod-Rovira, amb la presència dela primera adjunta a l’alcalde de l’Ajuntament de París, Anne Hidalgo, filla d’emigrants andalusos.(a la foto amb la banda de la bandera nacional francesa)
El tema de les delegacions ha estat molt criticat, sobretot pel cost i per les dificultats econòmiques que pateix la Generalitat. Avui mateix s’ha sabut que es deixa per una altra ocasió la creació de la delegació de Mèxic, adduint la reducció de despeses pressupostària. Sobre les delegacions, espero que el networking i els contactes siguin de profit, no només pels polítics, sinó per la població en general. Per contra, la feina del COPCA és molt més concreta i tangible: estudis de mercat, anàlisi de la competència, i anàlisi de les possibilitats d’èxit i de viabilitat d’una delegació permanent en el país on es pensa exportar.
Molts organismes de la Generalitat són desconeguts per la majoria de la gent. Aquest n’és un de molt específic i quan explico a d’altres empresaris de València, Madrid o Andalusia que existeix aquesta entitat i perquè serveix, els ulls els fan pampallugues.
Les prioritats pressupostàries les determina cada autonomia, però sembla que amb el nou finançament almenys quedarà clar on es destina la solidaritat, ja que fins ara, d’aquest fons, algunes comunitats subvencionaven les curses de braus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada