diumenge, 19 de juliol de 2009

Tot recordant Billie Holiday



En Carles Ribera va recordar-nos al diari el Punt, que el 17 de juliol feia 50 anys de la mort de la cantant de jazz nord-americana, Billie Holiday, en la vida real Eleanora Fagan.
La veu inconfusible de la Lady Day, “esquerdada, sinuosa, fosca, sensual i aspre alhora, com la defineix Carles Ribera, sona sovint a casa des que en Miguel Àngel Ramos, un professor d’Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat Autònoma de Madrid, que acompanyava una meva amiga en un Congrés a la UdG, em regalés el CD i un llibre amb la vida de Billie Holiday, la lectura del qual em va deixar bocabada. Holiday hauria estat una persona afroamericana absolutament marginal de no posseir aquella veu tan peculiar, que va descobrir el caçatalents John Hammond.

En el doble CD que tinc, All or nothing at all (tot o res) de la discogràfica Vervé, explica que la primera cançó de Billie Holiday, nascuda el 1915, la va enregistrar als 19 anys, cantant “I Wished on the moon” amb el petit grup de Teddy Wilson. Com a solista, Holiday va cantar en l’orquestra de Duke Ellington i va estar acompanyada de grans saxofonistes com Lester Young. Va morir jove, amb només 44 anys, quan ja se la considerava un mite.

El llibre, una edició de butxaca, ha desaparescut definitivament de la meva biblioteca amb el darrer trasllat. Sempre he pensat que aquell regal era una manera molt intel•ligent de donar a conèixer un músic, llegir la seva trajectòria mentre escoltes, entendre les arrels de la seves cançons. Una altra manera de recordar Billie Holiday és la proposta de Carles Ribera: el 16 d’agost, al festival de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, es farà un tribut a la cantant, a càrrec de la vocalista, també nord-americana, Dee Dee Bridgewater.