diumenge, 5 de juliol de 2009

La petjada industrial a Alcoi



L’acte de cloenda del III cicle Patrimoni Industrial , organitzat pels Amics de la Unesco del 19 de juny va portar al professor Àngel Beneito, a parlar del passat industrial d’Alcoi. Aquesta població alicantina, fou en el segles XIX i XX la seu d’una important activitat industrial manufacturera, tèxtil, paperera i metal•lúrgica, a més de d’haver estat la ciutat on es formà un important moviment obrer. De tot aquest passat industrial queda algun edifici emblemàtic, com l’antiga seu de Papeleras Reunidas, que ara acull l’Institut tecnològic AITEX, i algun altre edifici del casc urbà que s’ha protegit pel seu interès arquitectònic modernista.

Àngel Beneito va evidenciar la manca de protecció pels edificis industrials abandonats, sobretot per tota la renglera d’indústries que es varen situar en el riu Molinar per aprofitar el salt hidràulic, ara en un estat d’enrunament perillós. Alcoi va destacar per fabricar manufactures de baixa qualitat i preu, la qual cosa anava lligada a una política de baixos sous. La conflictivitat laboral viscuda en el segle XIX va ser la base del naixement d’un moviment obrer vinculat a la Primera Internacional (l’Associació Internacional dels Treballadors), però a Alcoi, els treballadors eren anarquistes, seguidors de Bakunin. L’intent de revolució social a Alcoi del 1873 va ser totalment ofegat i anorreat després del cop d’estat del general Pavia.
A més del patrimoni monumental, edificis, rodes hidràuliques, canals, rescloses, Àngel Beneito es lamentà de l’escassa recuperació documental que s’ha fet per salvar el patrimoni industrial. No s’han pres prou fotos, ni s’ha fet cap protocol per recuperar màquines ni per recuperar la documentació mercantil. Dos segles d’important especialització industrial han deixat escassos testimonis i poc material per un museu industrial.
De la mateixa manera es va lamentar de l’estat ruïnós de les fàbriques del riu Molinar. Va indicar que no s’atreveix a fer cap recorregut per la zona, ja que només en una fàbrica s’han consolidat les restes, mercès a una subvenció europea, però en la resta, el perill d’esfondrament es molt gran.



El que Àngel Beneito explicava havia passat a Alcoi en els darrers 25 anys, pot extrapol•lar-se a tot arreu, també a Girona. Per exemple, s’han salvat les dues farineres, la Teixidor i la Montserrat, obres modernistes i per tant amb interès arquitectònic, però s’està deixant enrunar la farinera de Campdorà, que fou bastida primera que les de Girona.



Sembla que no hi ha interès per part de la societat per recuperar la història del nostre passat industrial, i tot la bona voluntat dels historiadors i dels grups d’estudiosos, com els Amics de la Unesco de Girona, o del Centre d’Estudis comarcals de Banyoles, per citar un cas ben conegut de grup de recerca i defensa del patrimoni a les comarques gironines.
A més de la xerrada sobre el que queda del patrimoni industrial d’Alcoi es va fer una lectura dels poemes del llibre “La fàbrica” de Miquel Martí Pol, que va anar a càrrec de Lluís Lucero.
La Blava, la fàbrica on va treballar d’escrivent Miquel Marti Pol a Roda de Ter, ha estat comprada per l’Ajuntament de Roda per encabir-hi, precisament, la seu de la fundació Miquel Martí Pol.