divendres, 11 de setembre del 2009

Tiberis i bacanals



La Villa Certosa de Berlusconi a la Costa Esmeragda de Sardenya

La diada, a Sarrià de Ter, coincideix amb la Festa Major. A més dels actes protocolaris de la festa nacional, una ballada de sardanes al Pla dels Vinyers i una xerrada d’història a càrrec del professor d’Història Moderna de la UAB, el sarrianenc Javier Antón Pelayo, hi ha un esmorzar de pa amb tomata i botifarra que organitza l’AAVV del Pla dels Vinyers, la baixada de carretons a Sarrià de Dalt (AAVV Sarrià de Dalt) i el sopar espectacle, organitzat per l’Ajuntament i l’AAVV de la Rasa.
La Festa Major, mercès al bon criteri de deixar fer i, sobretot, decidir a les entitats, aquest any està tenint una notable participació i ha permès incloure nous actes, com l’exitosa I fira de joguines de segona ma, organitzada per l’AAVV de Sarrià de Baix i el MIJAC i la marxa pels voltants de Sarrià, a càrrec del Grup Muntanya Sarrià.

Des que comença el bon temps, es promouen els sopars i dinars a l’aire lliure. No sembla que la crisi els afecti, els organitzadors tornen a buscar la fórmula perquè els preus siguin assequibles i així es torna a l’arrossada amb amanida o al sopar de pa amb tomata i embotit, com van preparar els voluntaris de la nova AAVV de Sarrià de Baix al Passeig del Riu, un sopar sense pretensions, ben celebrat i ben paït. L’endemà, el grup de CiU va fer el mateix amb botifarra i mongetes, un àpat més contundent per un vespre d’estiu.
Cada associació celebra un parell de festes a l’any, per la primavera i l’estiu. Permeten aquets tiberis a l’aire lliure trobar-te amb els amics i amb els veïns i deixar que la mainada campi a la seva, tot plegat fer poble.

Amb la conferència del doctor Josep Ma. Nolla per la diada de l’any passat i enguany, amb la del pregoner Lluís Palahí, estem reivindicant la nostra ascendència romana i el Carpe Diem, el gaudi de la festa. L’emperador Tiberi (d’aquí sembla que prové l’etimologia del nom dels àpats, per bé que molt més copiosos que els que nosaltres compartim) es va retirar a l’illa de Capri, a la villa Jovis, la qual es pot visitar a la badia de Nàpols i les llegendes sobre les festes i bacanals que s’hi oferien ens resulten ofensives (en el món romà, la festa al déu Bacus, s’acabava en orgia). De fet, pel que sembla, la fama també li ve donada per haver ordenat que a cada àpat es consumis sencer l’animal que s’havia cuit i no es llencés com es feia abans. O sigui, a l’antiga roma es menjava (i es vomitava) molt i molt.
Per sort, les nostres xefles són molt més mesurades i no arribem a empatxar-nos.

L’actual emperador romà, en Silvio Berlusconi, sembla que hagi heretat aquell refinaments dels seus avantpassats: control dels medis d’informació, control de la política i de la posada en escena, tot apanyat amb una multitud de festes privades a la seva vila Certosa de Sardenya, amb figurants i jovenalla, a més de disposar de molts doblers (privats i públics) per comprar voluntats. Un italià em comentava que a la premsa europea el tema sortia de mare i que no sabien que el primer ministre havia estat operat dues vegades de pròstata. Serà un voyeur, però la imatge que dóna, havent-se de justificar, i arrossegant la imatge del país que representa no és la més correcta. La seva filla va esmenar-lo, tot dient que un polític no te vida privada, només pública. Més aviat sembla un egòlatra, com els que campen en el món polític, incapaç de controlar el seu entorn i la seva vida íntima.

No es pas qüestió de viure com un asceta, ni com un anacoreta, però la mesura tant en el menjar com en la vida són recomanables. Els arqueòlegs ens diuen que a Sarrià de Ter tenim una vil•la romana que va pertànyer a un alt patrici romà. Els sarrianencs, acostumats a llevar-nos d’hora, hem trobat el punt de mesura entre el menjar i el gaudi de trobar-nos i divertir-nos. Bona festa.