El dijous va coincidir l’ inici de la Festa Major de Sarrià de Ter, el tradicional pregó i les havaneres, amb la posada a punt de la remodelació de la façana de l’Ajuntament. Abans, com també és costum, es varen inaugurar dues exposicions, la col•lectiva dels artistes sarrianencs i una emotiva antològica de l’amic, malauradament traspassat, Quim Pradas, tallista i artesà de la fusta. Alguns artistes els quals, anys enrere, havien compartit amb ell l’espai de l’exposició per la Festa Major, es varen sumar a aquest homenatge tot preparant una peça, una pintura, un mirall, un dibuix. Va ser un acte simbòlic i humil, on va predominar l’obra d’en Quim i la seva bonhomia, acompanyats de la seva família i el record de la seva dedicació a la Germandat dels Donants de Sang.
A fóra, mentre esperàvem l’arribada del Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Jordi Ausàs, els regidors de l’Ajuntament, donàvem la benvinguda a les autoritats: en Narcís Casassa, alcalde de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i Vicepresident de la Diputació de Girona, la Cristina Alsina, primera Tinenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Girona i Presidenta del Consell Comarcal del Gironès, Joan Boada, Tinent d’Alcalde de Salt i Conseller Comarcal, Jordi Martinoy, Delegat de la Generalitat a Girona, Pere Trias, Vicepresident de la Diputació de Girona, entre d’altres, com els exalcaldes sarrianencs en Josep Turbau i en Nicolàs Pichardo. Mica en mica, també els veïns es situaven estratègicament per poder sentir el pregó i escoltar les havaneres. Dalt, a la sala de plens, es va parlar de la Festa Major, de la crisi, dels recursos dels Ajuntaments i de les Administracions, de l’arranjament de la façana, finançada gràcies a l’aportació de la Generalitat amb el PUOSC. L’alcalde, Roger Torrent, ens va recordar que l’edifici era una obra de l’arquitecte Emili Blanch de l’any 1937 alhora que va agrair a la col•laboració de l’arquitecta M.Mercè Corominas i dels treballadors que també hi eren presents.
Després vaig estar de tertúlia amb l’arquitecta i el constructor Feliu Moy, els quals em varen anar explicant les diferents complicacions que han anat sorgint en les obres de la façana i del pati on ara treballen. M’agrada el gust i l’estil de M. Mercè Corominas, prolífic en detalls: l’encertat color de la pintura, amb el contrast verd alga de les portes, les regletes de llum mig amagades i els focus situats a les façanes veïnes que ahir varen donar lluminositat a un acte que normalment patia per defecte, la restauració del rètol “casa de la vila”, sortosament bilingüe i que ha resistit el franquisme, i els nous domassos, també dissenyats per ella. Si a mida que es treia la bastida, vàrem admirar la reforma, ahir amb els nous domassos, amb diferents variacions de l’escut municipal, l’Ajuntament va lluir com mai en una Festa Major.
Amb el pregó de l’arqueòleg Lluís M.Palahí, l’actual responsable de les excavacions del Pla de l’Horta vàrem disfrutar de valent. Va ser divertit, ens va animar a viure el dia i la festa “el carpe diem” dels romans i va aprofitar, ja que tenia un públic eclèctic i entregat, per donar-nos tota una lliçó d’història. En Lluís, col•laborador de la revista Parlem de Sarrià, ens ha preparat un altre interessant article pel número que sortirà aquest setembre: “El propietari de Sarrià en època antiga”. Ahir en el pregó ja ens va advertir que la vil•la probablement s’estenia des de la muntanya fins el Pont de l’Aigua i que ara s’ha descobert només la zona de lleure, el pati, els porxos i els banys. Definint-se com un gran tafaner, l’arqueòleg sarrianenc ja vivia la vil•la com el seu pati particular. El Pla de l’Horta i en Lluís Palahí, ens reserven encara moltes sorpreses.
Per acabar, les havaneres, el cremat i les xerrades amb els amics. Un dia entranyable.
P.d. En Roger Casero ha fet la seva crònica del pregó, aquesta vegada des del balcó de l’Ajuntament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada