dissabte, 29 d’agost de 2009

Lleis que afecten a les dones



He acabat amb la lectura del llibre La mano de Fàtima, d’ Idelfonso Falcones, una novel•la històrica basada, segons l’autor, en fets ocorreguts a la comunitat morisca des de la presa de Granada pels Reis Catòlics fins l’expulsió definitiva dels moriscs, ara fa quatre-cents anys. L’autor se centra en les penalitats que passa la comunitat i sobretot en les peripècies del protagonista Hernando Ruiz, morisc fill de mare musulmana violada per un sacerdot catòlic.

No passa desapercebut el tracte de la dona en tota la novel•la, la submissió, l’esclavitud, la nul•la participació en els afers comunitaris, amb independència del maltracte que rebien per part dels cristians. Només en alguns capítols es valora la dona musulmana per la seva sensualitat i per ser la transmissora de les lleis i de la religió als fills, sempre dins l’àmbit familiar.
Vist en el temps, en alguns països on actualment es regulen per les lleis estrictes de l’alcorà, es podria dir que no s’ha avançat més del que s’explica en el llibre, una història impròpia del feudalisme del segle XVI. Aquesta setmana va transcendir que una model de Malasia estava condemnada a rebre sis assots per haver begut cervesa, en contra de les lleis musulmanes, però que li havien suspès la pena fins s’acabés el ramadà.

Les notícies de països com l’Afganistan, l’Iraq, el Paquistà i de tots els països musulmans no són gens afalagadores i fins i tot en estats laics com Turquia o com havia estat Egipte, hi ha una certa regressió en els costums i un retorn al puritanisme, sempre en contra de les dones.

Hi ha un atavisme en els costums, en el llenguatge, una inèrcia a no contradir el que s’ha fet sempre. Hi ha exemples per tot arreu. Vaig anar a veure al festival de Porta Ferrada la Cuadra de Sevilla que presentava Carmen, Òpera andalusa de cornetes i tambors, una original versió de l’òpera de Merimée. La protagonista, una dona que es creia lliure pel fet que es guanyava la vida i no depenia de ningú, s’enamora del famós picador que a l’escena fa cabrioles amb el cavall blanc i fereix l’honor del militar Don José, el qual havia estat la seva parella. Una gitana li canta ben clar: aquestes penes només s’esborren amb sang!. I de tant clar, la noia mort travessada per la baioneta del seu ex-xicot.

Quantes dones moren a mans de la seva parella per haver-les ferit en el seu honor o tant sols per voler iniciar una altra vida, soles o amb algú altre!. La història de Carmen se centra en la revolta del general Riego, l’any 1820, en defensa de la Constitució de Càdis de 1812, la primera constitució lliberal espanyola.

Dos-cents anys més tard d’aquesta llegenda popular, encara hi ha dones que moren perquè hi ha qui creu que és més important l'honor que la vida. Quatre-cents anys més tard de l’expulsió dels moriscs de la península a Berbería, al nord d’àfrica, la vida civil de les dones dels països musulmans es regeix pel codi religiós de l’alcorà. Sembla que la civilització no avanci.