L’any passat varem comprar a cal Xixo, la botiga veïna que regenta la Pilar i, ara que són vacances, en Quim, una carbassa per fer sopa. Les pipes les varem assecar i en Cecilio ha trobat un racó d’hort on plantar-les. Les plantes de la carbassa i del carbassó són allargasades i s’escampen cor que vols, es barregen entre les mongeteres i les tomateres encara que entre unes i altres hi hagi un bon tros de terra.
El diumenge, ens miràvem el be de déu de carbasses que ja comencen a tenir color, tement ens cansarem de fer-ne sopa. Vèiem també la gran quantitat de flors que quedaven, no sabem si mascle o femella. El badoc del carbassó si que es distingeix bé, la flor femella te un trocet de carbassó, però els de la carbassa encara no li hem trobat el truc.
El cas és que, tot i haver sentit a parlar de la fiore di zucca, una exquisidesa que a Itàlia fa furor, mai l’havia provat. Vaig omplir un cabasset de flor de carbassa, de badocs pels locals, per fer-ne un tast. Els vaig treure el peristil, escaldar amb aigua, enfarinar amb farina barrejada amb llet i fregir amb oli roent; van quedar cruixents i deliciosos, amb aquell gust dolcet que es fonia a la boca.
A Internet he trobat moltes més receptes: fregir-los amb tempura, farcir-los amb mozzarella o amb mascarpone, fregir-los amb ceba i fer-ne una truita...., potser ho provaré amb la flor del carbassó que en tinc alguna d’ullada. Com diuen a Itàlia, bocato di cardinale...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada