dijous, 13 d’agost de 2009

Els pins i els arbres



A la gent de Barcelona, els de per aquí els anomenem pixapins. Coneixen els pins i les demés espècies són arbres, en general. En el meu cas, la meva cultura sobre el món vegetal és més aviat escassa, però encara distingeixo un pi pinyoner d’un pi bord.

En el blog del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, Sr. Lluís Aymerich, m’acusa de ser una veu inexperta i malintencionada, de no tenir coneixements medioambientals i de provocar alarma. Segueixo per tant la polèmica en el meu blog, ja que el de Lluís Aymerich no te activada la funció dels comentaris, com molt bé deu saber el seu propietari.

La nota del PSC referent a la sequedat dels pins, que va enviar el portaveu i cap del grup municipal Roger Casero era molt prudent i demanava s’investigués la causa de la sobtada mortaldat dels pins a la muntanya de can Marieta, com també recordava que la font del molí d’en Xuncla s’assecat. Per tant, l’alarmisme a que fa referència el primer tinent d’alcalde, ara alcalde accidental, es deu al que jo he dit en el meu blog, en particular als articles “Sequedat alarmant” i a “La terra es queixa”.
Mal li pesi, el que he dit allà ho mantinc. Clar, que amb les aportacions fetes pels tècnics, ara podem conèixer les causes que l’han originat. Pel que sembla, la pedregada dels dies 4 i 5 de juliol, va ferir als pins, sobretot els pins pinyoners perquè tenen una capçada més ampla. En coincidir amb l’entrada de l’estiu, quan els arbres pateixen per estrès hídric, les ferides s’han infectat, han creat un fong i els estant assecant.

Quan vaig començar a voltar per la muntanya, en Sebastià Aymerich de can Camós, ja em va dir que allò era causa de la pedregada. Però li vaig comentar que trobava estrany que no n’hi hagués pins malmesos per l’altra banda de la vall, la muntanya de Sarrià de Dalt, per la muntanya Guilana, Muntagut, i per la banda de Girona, can Camaret o Montjuic. Recordo molt bé la pedregada del dissabte 4 de juliol. Tancada a casa em va semblar que les claraboies no resistirien aquell atac. Quan va passar la tempesta, la visió dels horts era desoladora, tot malmès i aixafat. Més tard, quan vaig anar a Girona, a l’aparcament de l’entrada, els bombers tallaven el plàtan que havia caigut sobre una furgoneta, partint-la per la meitat. Per tant, la pedregada havia afectat una àrea més gran i no només es cenyia a la muntanya de can Marieta. Curiosament, unes metres enllà a can Xuncla i a can Bellvitge tot segueix com sempre.

Ara bé, si vas observant amb detall, en totes les zones comences a veure arbres malats: els pins de dins el pati de l’escola, alguns del Pi de la Bateria, alguns de la pineda de sota l’església de Sarrià de Dalt, i per la banda de Girona, hi ha un pati a can Camaret amb tots els pins tocats.L’abast de la pedregada és per tant més general, però molt més virulent pel que fa a la muntanya de can Marieta.

Com molt bé em va comentar ahir en Raimon Cros, el qual habitualment fa un recorregut per anar a treballar similar al meu, hi ha una zona de Serinyà, on també es veuen molts arbres assecant-se. Però no estan torrats com els de Sarrià de Ter.

He anat força sovint aquests dies a la muntanya de can Marieta. La trobo molt més eixuta que d’altres estius, que pateix més. Clar, que no es tracta d’una observació empírica, per no haver recollit dades anteriorment, sinó només d’una sensació. I si abans he dit que mantenia tot el que he dit ens els anteriors post, és perquè em sembla que tot lliga. És a dir, que els arbres de la muntanya de can Marieta s’estan assecant més depresa que els d’altres zones perquè pateixen un doble estrès: la sequera ambiental, pròpia de l’estiu, i la sequedat per la baixada del nivell freàtic. És una hipòtesi que no s’ha de descartar i seguir observant. A la tardor, amb les pluges, veurem si es refà la vegetació.
Per altra banda, el risc d’incendi es manté i s’agreuja a mesura que els arbres moren. Per tant, la feina de l’Ajuntament és la d’advertir als Bombers, als propietaris i habitants dels masos de la zona, i estar alerta. Això no es crear alarmisme, és veure la feina i prou.

Pel que es refereix a l’activitat d’ ADIF al municipi, també s’ha d’estar alerta. Tots sabem que ens varen engaltar els dos pous d’emergència i el túnel del mas Boscosa sense que abans, ens els estudis previs, sortissin enlloc. Encara que ara hi hagi un projecte encarregat a l’arquitecta Mercè Corominas per refer la plaça de can Nadal, no deixa de ser un nyap, una chapussa, com diu el grafiti del costat. Des que remenen dins del túnel del Mas Boscosa, de moment s’ha assecat la font del molí i deixem que la terra parli, a veure què més haurà afectat amb el temps. I ara comencen a foradar el pou del molí d’en Xuncla.
Mengem pols grisa per tot arreu, al Pla dels Vinyers i a l’Avinguda de França n’estan ben tips. I tot plegat, a canvi de què. Veurem alguna compensació?

Lamento haver destorbat la placidesa del mandat de l’alcalde accidental, Sr. Lluís Aymerich, però com que la feina no em permet enguany fer vacances, segueixo de guàrdia. Si vol fer alguna aportació o algun comentari, ja sap, el meu blog és obert a tothom.